Oficialment, i segons dades de l'ACB, el Nou Congost és el pavelló, juntament amb el Santiago Martín de La Laguna, amb menys capacitat de la lliga. El segueix el d'Andorra la Vella i al darrere ja ve el del Fuenlabrada. Tret de la instal·lació canària, els altres tres són també els que tenen uns equipaments més precaris de la competició, amb diferència.

Perquè el de l'Iberostar té poca capacitat però és gran. Com a exemple, per accedir als pupitres de premsa cal agafar un ascensor i pujar quatre pisos. Enganya perquè en un fons no hi ha pràcticament graderia, però és molt alt, amb un marcador dels que pengen del sostre i amb capacitat per acollir concerts importants.

Res a veure amb el Congost, en el qual els darrers anys gairebé no s'ha organitzat cap acte que no sigui esportiu per manca de sistemes de seguretat adequats. El pavelló manresà no és versàtil, com tampoc no ho pot ser el d'Andorra la Vella. Aquest, a més, queda entaforat entre un carrer, un camp de futbol i un altre pavelló i no pot créixer. O el de Fuenlabrada, on es va haver de suspendre un partit fa dues setmanes perquè es va bufar el parquet. La instal·lació madrilenya, situada al costat d'una via del tren, també és de difícil creixement.

A la lliga hi ha pavellons que s'han fet grans però han envellit bé, com els de Badalona, Saragossa, Múrcia i València (que es planteja de construir-ne un de nou de 15.000 espectadors per al 2023), al costat d'altres de moderns, com a Vitòria, Madrid, Màlaga, Las Palmas i Bilbao. També s'hi han adequat places de toros, com la de Burgos, i d'altres tenen els dies comptats, com un Palau Blaugrana totalment obsolet.