Manresa. La Llum. Les dones. Les desigualtats. Coneixements, universitat i progrés. Tots aquests conceptes van aparèixer ahir al pregó institucional de la Festa de la Llum que va pronunciar la degana de la Facultat de Ciències Socials del campus Manresa de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya de la Fundació Universitària del Bages, Carlota Riera. El saló de sessions de l'Ajuntament era ple a vessar. No hi va poder entrar tothom qui va voler. La sala de columnes, on hi havia una pantalla, va acollir a qui no hi cabia.

Després de fer una declaració de manresanisme, Riera va avançar, d'entrada, que el pregó volia ser «una lloança a la valentia i fortalesa dels petits, de les minories, dels més desafavorits, davant els grans reptes». A partir d'aquí es va endinsar en un món fictici en el qual es va imaginar que una dona, Sibil·la de Solà, mare del prohom manresà Galceran Andreu, va ser la veritable ideòloga de la Sèquia de Manresa; que una altra dona, Sància Andreu, esposa de Galceran, va tenir un paper decisiu perquè la ciutat demanés l'autorització al rei Pere III; i que Elisenda Eymeric va fer una aportació excepcional per fer possible l'obra.

Riera va advertir que es tractava d'un relat inventat a partir, això sí, de personatges reals «perquè malauradament la història no ha tingut per costum recollir el paper de les dones, com tampoc el de les minories, els derrotats o els més desafavorits en la construcció del nostre present».

De les dones va afirmar que «tot i que encara estem lluny del que podríem considerar una societat igualitària», és el millor moment per a elles. Va advertir, però, que no s'ha de caure en autocomplaences fàcils. «Encara hi ha camp per córrer en la igualtat d'accés als llocs de treball, en les condicions de vida i la conciliació familiar. I les dones del món, d'arreu, encara no podem caminar tranquil·les per carrers pocs transitats o quan la llum no ens acompanya. I ja en tenim prou».

Com a acadèmica i «apassionada de la salut pública», Riera va recordar que l'esperança i la qualitat de vida no havien estat mai tan bé com ara, però d'una forma «molt desigual», fet que una «civilització democràtica no pot permetre's».

Com no podia ser d'una altra forma la pregonera va parlar de la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa), «un tresor», i de la federació universitària que va suposar la creació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Va voler deixar constància expressa que la FUB té vocació de servei públic, «com també voldríem que ho fossin les quotes que han de pagar els nostres estudiants. Patim un greuge territorial històric, que no em cansaré mai de denunciar, encara que certament ens ha llaurat part del caràcter».

De la federació va dir que és un model d'èxit que vertebra i cohesiona el territori, que ha estat «una de les apostes més valentes i generoses» que han fet Vic i Manresa, i que el coneixement és essencial per generar progrés. No es va oblidar de la UPC a Manresa, moment en què va tenir un record per a la seva directora, Rosa Argelaguet, desapareguda recentment, ni tampoc de la UOC.

Al final del pregó, Riera va tenir un emotiu record pel seu pare, Josep Riera, «a qui dec la meva manresanitat profunda i optimista».

L'alcalde de Manresa va cloure l'acte remarcant la «injecció d'orgull» del pregó de Riera. Va afirmar que encara s'ha de recórrer molt camí per arribar a una societat igualitària. També va parlar de la Fundació Universitària del Bages, de qui va dir que ha ajudat a transfigurar la Llum en saber i coneixement. Finalment va destacar que la Festa de la Llum 2020 té un marcat accent femení.

També en va fer referència Roser Soler, presidenta de l'entitat administradora d'enguany, Dones Emprenedores i Innovadores (DEIM). Va explicar que tenien clar que el pregó l'havia de fer una dona emprenedora i innovadora. «N'hi ha més del que la gent s'imagina», va afirmar, però es va optar per la «primera de la llista». El feminisme de la Llum també va ser destacat per la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo.