«Ens esperen cinc hores llargues d'un camí ple de camps, boscos i corriols. Espero que la boira no ens oculti el paisatge», comentava Fina Mellado, mentre observava des del balcó de Montserrat un mar de núvols. Ella era una de les participants de la Caminada de la Llum, una ruta de vint-i-cinc quilòmetres que enllaça Montserrat i l'església del Carme de Manresa. L'activitat del Centre Excursionista del Bages ja s'ha convertit en tradició i ahir va aplegar uns dos-cents cinquanta participants. L'objectiu és recordar el miracle que va permetre construir la Sèquia de Manresa, a través del trasllat d'un fanalet des de Montserrat fins a l'església del Carme.

Abans d'iniciar el recorregut, els participants van presenciar l'encesa del fanalet, que esdevé el símbol de la llum que, des de la muntanya, va entrar pel rosetó de l'església gòtica. L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va assistir a l'acte i va remarcar que enguany les Festes de la Llum posaran en valor el talent femení, i es rescataran personatges femenins rellevants en la contrucció de la Sèquia. Al seu costat, el germà Lluís Maria Juanós va remarcar la importància de recordar «una història que té com a protagonista la llum, l'element que guia el camí».

La claror del fanalet il·luminava el primer tram de la ruta marcada per l'atmosfera emboirada. Melcior Serra, del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, explicava que es continua utilitzant el mateix fanalet de la primera caminada. Serra no recorda la data exacta de l'inici de la tradició, però afirmava que va començar com una activitat d'amics que, a poc a poc, s'ha anat obrint al públic. «Enguany hem necessitat cinc autobusos per transportar unes 250 persones fins a Montserrat», subratllava. «La Caminada de la Llum és força accessible i això permet veure avis, fills i nets caminant junts», afegia.

A mesura que els participants s'acostaven al primer avituallament, situat a la vora de la capella de Sant Jaume de Castelbell, els núvols s'allunyaven i es començava a intuir el blau del cel. «Sembla que estem deixant enrere la boira», manifestava Asunción Giralt. Una de les caminants que feia camí acompanyada de tres amigues. «Des que estem jubilades tenim més temps per conèixer rutes de la comarca. En aquesta època, és bonic caminar perquè el paisatge comença a mostrar tons verds. Mentre la salut m'ho permeti, vull seguir recorrent camins», assegurava Giralt.

Les agulles del rellotge marcaven les quatre de la tarda i els caminants començaven a veure Manresa a la llunyania. Els germans Pere i Jaume Rofín, de 8 i 6 anys, transportaven el fanalet amb el vidre ple de cera perquè l'espelma es desequilibrava pel camí i l'havien de tornar a encendre. «Portarem el fanalet fins a l'altar de l'església del Carme com si tornés a aparèixer la misteriosa llum», deia el germà gran. Després de dipositar l'espelma a l'església el sol brillava més que mai.