La seguretat industrial ha estat molt comentada des de fa uns quants dies, atès l'accident ocorregut a la planta petroquímica d'IQOXE el 14 de gener del 2020, quan una forta explosió originada en un reactor es va estendre a un dipòsit d'òxid d'etilè i va causar morts i ferits i l'alarma de tota la població veïna per l'abast i el radi d'afectació de l'explosió i les possibles emanacions tòxiques. En espera de resultats més concrets de les investigacions de l'accident, semblaria que la causa rau en el procés o en l'operació, no pas en l'estat de les instal·lacions.

La seguretat industrial inclou instal·lacions que són, d'entrada, perilloses; tenen riscos intrínsecs, però que necessitem emprar i ens convé fer-ho: instal·lacions elèctriques, d'emmagatzematge de productes químics, de gas, d'aparells elevadors, instal·lacions de fred industrial i climatització, equips a pressió, emmagatzematges de productes petrolífers, instal·lacions radioactives, de protecció contra incendis, etc.

És clar que, en l'àmbit industrial, aquestes instal·lacions seran potencialment més perilloses i els requisits reglamentaris seran més grans, però a casa tots pugem amb ascensor o, quan entrem, engeguem la llum o la calefacció.

Podem dir sense por que a Catalunya tenim pocs accidents relacionats directament amb la seguretat industrial. El sistema que tenim funciona i les instal·lacions són segures. Cal, això sí, complir el que hi ha legislat, i això pot ser un dels impediments per arribar a assolir un excel·lent, atès que la normativa que ho regula és molta i molt exigent.

Com funciona?

La base del sistema recau en la Llei 9/2014 del 31 de juliol, que ordena el sistema. Aquest, a grans trets, funciona de la manera següent: si necessitem una nova instal·lació elèctrica per alimentar un nou pàrquing o una nova indústria, fem elaborar un projecte per un tècnic acreditat amb atribucions (el visat del projecte ens ho acreditarà). Aleshores, fem executar físicament la instal·lació projectada per una empresa instal·ladora autoritzada en baixa tensió (al registre d'agents de la seguretat industrial de Catalunya, RASIC).

Una vegada finalitzada l'execució, un organisme de control autoritzat (OCA) ens ha de donar el vistiplau, i amb aquest podrem connectar la instal·lació i obtindrem subministrament de la companyia elèctrica. En cap cas abans, ni tampoc si ens saltem algun dels passos esmentats. Per tant, tenim la intervenció de tres agents qualificats.

Els mecanismes que cal complir

En matèria de seguretat industrial, personalment, m'agrada explicar que cal complir sempre amb dos tipus de mecanismes: els reglamentaris o tècnics i els administratius. Avui en dia, tots dos són imprescindibles i igual d'importants. El primer regula distàncies de seguretat, proteccions, aïllaments, senyalització... El segon, simplement l'obtenció (en paper o no) dels permisos i la constatació d'haver complert el que mana la llei. El darrer pretén obligar que el primer es compleixi; és a dir, que els diferents agents no signaran ni aprovaran documents sense les distàncies de seguretat, ni sense que hi siguin totes les proteccions, i que funcionin!

Una vegada tenim la nostra instal·lació donada d'alta (ja tenim el nostre cotxe matriculat) diem que disposem del RITSIC (Registre Instal·lació Tècnica Seguretat Industrial a Catalunya). Ara només ens queda passar les revisions i inspeccions periòdiques (les ITV). Hi ha revisions que les passaran els instal·ladors; d'altres, anomenades inspeccions, ho hauran de fer els OCA, i els terminis aniran en funció del tipus d'instal·lació i dels seus paràmetres de potència, volum, pressió...

Per tant, si arranquem amb una instal·lació que compleix tots els requisits reglamentaris, executada per una empresa professional i especialista, l'execució de la qual ha estat projectada i supervisada per un professional capacitat (enginyer...) i que és supervisada per un inspector acreditat especialista d'una empresa acreditada també com a organisme de control. I si continuem fent un manteniment idoni i les revisions periòdiques reglamentàries i les inspeccions quan toquen (com al nostre vehicle...), les instal·lacions de seguretat industrial han de ser segures i, conseqüentment, ho estarem també tots nosaltres.

Errades, descuits...

I diem «les instal·lacions»; altra cosa serà l'ús que en fem o com les utilitzem. El nostre vehicle pot ser més o menys segur a 90 km/h però no a 200 km/h. Per tant, errades, descuits, excessos de confiança, males pràctiques... Cal regular-les internament i també dins el sistema de Prevenció de Riscos Laborals que tinguem implantat, però això ja seria un altre tema, i no tant esquematitzat i no menys complicat; per això intuïm que tardarem a conèixer realment què va passar i què va fallar en l'accident a la petroquímica d'IQOXE.