Un reconeixement emocionat a la feina dels alumnes participants al tercer judici fictici de la Llum -i del conjunt de persones i entitats que el fan possible- per part de la jutgessa degana dels Jutjats de Manresa, Sílvia Mañas, va posar el colofó ahir a la sessió, que va servir per reflexionar sobre un tema polèmic: els límits de la paritat.
El tema del litigi, creat pel Col·legi d'Advocats de Manresa per esperonar l'esperit crític d'alumnes de quart d'ESO i acostar-los al funcionament de la Justícia, era la legitimitat de la paritat quan beneficia els homes.
El cas partia d'un anunci per contractar un home per a un càrrec directiu al qual es van presentar un home i dues dones, però aquestes van ser descartades per ocupar-lo.
L'equip format per alumnes de institut Cal Gravat defensava la posició de l'empresa i els de l'escola Ave Maria i el col·legi La Salle de Manresa, les dues candidates descartades.
Exercint com a jutgessa la degana dels jutjats de Manresa, amb secretària judicial i testimonis interpretats per actors del Casal Familiar Recreatiu, advocats fent d'assessors dels estudiants, que havien treballat a classe ajudats pels seus professors, la vista va tenir els aspectes més significatius d'un judici autèntic.
I, el més sucós, un conflicte polèmic i sensible que els equips van haver de treballar en profunditat i que va quedar vist per a sentència després de gairebé dues hores, i que va deixar per a la jutgessa una difícil papereta que es farà pública properament.
L'empresa va defensar que es movia per criteris d'igualtat i que el departament d'atenció al client era el darrer en què calia implementar la paritat de càrrecs directius que ja tenien la resta i també el personal. Com que hi havia una cap dona tocava contractar un cap home i s'havia optat per un amb la carrera de Psicologia que complementava els coneixements de la responsable que ja hi havia.
Els alumnes, fent d'advocats, van presentar els seus arguments i van interrogar els testimonis aportats per ells i per les parts contràries per intentar demostrar que, en el cas de l'institut Cal Gravat, l'empresa tenia dret a buscar el perfil que considerés que li resultava més útil per al càrrec.
Malgrat repetir per activa i per passiva que la tria d'un home era absolutament conscient, es van desdir de l'anunci publicat que demanava explícitament un home i van atribuir a un error de comunicació la publicació d'un anunci que posava com a condició explícita aquest fet.
Pel que fa als equips de l'escola Ave Maria i el col·legi La Salle van sol·licitar la impugnació del procés de selecció i una nova convocatòria que no fos discriminatòria per a les seves representades.
A més, van buscar incoherències en els currículums dels adversaris per intentar provar que les seves candidates eren les més adients per ocupar el càrrec.
Els seus arguments anaven en la línia de buscar els límits de la capacitat d'una empresa per deixar fora del procés de selecció a la meitat de possibles aspirants encara que tinguessin currículums més adients que el de l'home que finalment havia estat seleccionat.
Consideraven que era una clara situació de discriminació per raó de sexe i que la paritat només es podria aplicar en el cas d'empat de mèrits en els currículums. Sobretot tenint en compte que les seves defensades podien aportar més experiència i formació per ocupar el lloc de feina.
Van sotmetre a durs interrogatoris els actors que feien de la gerent de l'empresa, les dues sol·licitants dones i l'home contractat i, també, la cap de departament que havia de fer tàndem amb el seleccionat.
Considerant que l'anunci ja era nul d'inici per discriminatori, la polèmica situació queda ara en espera de sentència.
