Hi ha moltes maneres de trencar un plat i la més divertida és fer-ho sense voler, víctimes de l'esglai i el sentit de la responsabilitat, de la por a la pèrdua irreparable. Anit, a la plaça Major de Manresa, se'n van trencar molts, de plats: n'hi havia 600 i uns quants de recanvi, perquè Xevi Bayona, David López i Adrià Baulenas ja hi comptaven que els ciutadans, mentre transitaven temorosos pel passadís central obert entre la sorprenent vaixella que s'aguantava en suports inestables, farien trontollar ara un plat, crec, ara un altre, cric, croc. «Jo no ho volia fer», exclamava vergonyosa una senyora amb posat resignat. «Aquesta instal·lació vol fer sentir a cada persona la fragilitat que sentim per les coses que es poden trencar», va explicar Bayona.
Vint-i-sis experiències creatives, físiques i sensitives basades en els conceptes de la llum i l'aigua van interceptar ahir al vespre els ciutadans que van transitar pel centre històric de la ciutat: els Jardins de Llum s'han consolidat com a itinerari d'art efímer i, de les 7 de la tarda a les 10 de la nit, del carrer Sobrerroca a la plana de l'Om, de l'Anònima a la Seu, instal·lacions de signe divers van ser visitades per un públic nombrós que va gaudir d'un clima prou suau per l'època de l'any en què som.
«Hi ha els noms de totes les persones represaliades i dels pobles on va anar la Guàrdia Civil l'1 d'octubre del 2017», explicava el manresà Marcantoni Malagarriga-Picas. Just l'endemà d'aquella data històrica i simbòlica, l'Assemblea d'Artistes de la Garrotxa va demanar als creadors que hi volguessin participar que fessin la seva pròpia interpretació del quadre La càrrega, de Ramon Casas.
«M'hi vaig presentar i em van triar per penjar la meva obra a la façana de l'ajuntament l'agost del 2018, durant un mes», va apuntar l'artista tot observant, des d'una certa distància, com els visitants entraven al vestíbul dels jutjats vells per una porta petita sobre la qual va enganxar el lema «Acotar el cap en aquesta porta no és submissió». No és en va que la instal·lació de Malagarriga es titula El caos pot tenir molt d'ordre si és l'atzar qui el governa: la peça, de 5 x 3,25 m -les mides de la pintura de Casas-, es va crear a partir d'un algoritme.
Cues al carrer del Balç
Carme Miquel va baixar dimecres a Manresa per crear in situ un homenatge a la Sèquia que arrenca de Balsareny i desemboca a la capital bagenca: instal·lada dins del Centre d'Interpretació del Carrer del Balç, el joc de filtres i profunditats ensenyava als assistents un potent recorregut visual de color blau. «M'agrada la pintura líquida i l'aigua, i la Sèquia és un element de vida», va explicar, mentre intercanviava espectadors amb l'altra proposta que es va hostatjar al carrer medieval. Creada per Esperança Holgado, Antropocè es repetia en sessions de tres minuts per fer reflexionar el públic, al ritme de Pink Floyd, al voltant de l'efecte de l'acció humana sobre el planeta. A fora, una vintena de persones s'esperaven per entrar i simbolitzaven l'interès que despertaven els Jardins.
Cada punt neuràlgic de la ruta oferia un grapat de sorpreses als ciutadans. A la Baixada de la Seu, Alessandra Erriquenz explicava a aquest diari que la instal·lació Timestretch volia fer evident «el conflicte entre l'allau d'imatges i allò que realment ens arriba», un muntatge basat en el text El aroma del tiempo, del filòsof Byung-Chul Han.
En el seu conjunt, els Jardins es van constituir en un calidoscopi de creacions tan intenses com efímeres. La iniciativa ja s'ha consolidat.
