«Es va intentar tancar el cas però vam aconseguir que es reobrís. Totes les forces, tant a nivell de l'Estat espanyol com a nivell internacional, van en la direcció d'intentar bloquejar-ho perquè els incomoda. Per això hi hem de ser». És el relat que ahir va fer a Manresa l'advocat Jordi Palou-Loverdos, que porta el cas de la infermera manresana Flors Sirera, assassinada fa 23 anys a Ruanda, on feia tasques humanitàries. El cas és a l'Audiència Nacional, i els principals sospitosos són la cúpula del Govern ruandès.

Palou-Loverdos va ser a Manresa per participar en una nova edició dels Memorials pels Conflictes Oblidats en record de la cooperant manresana. A primera fila, com sempre, la seva mare. L'acte va ser organitzat per l'Ajuntament i Inshuti.

En declaracions a Regió7, Palou-Loverdos va explicar que el cas està pendent que es torni a sol·licitar a Sud-àfrica l'extradició del general Kayumba Nyamwasa, tràmit que ja s'ha demanat en altres ocasions però que el Govern sud-africà no ha atès. Se'l considera el principal acusat de l'assassinat de Flors Sirera, i es va refugiar a Sud-àfrica quan es va enemistar amb el president de Ruanda, Paul Kagame. Les properes setmanes també és previst que declari a l'Audiència, com a testimoni protegit, una persona que formava part dels serveis secrets ruandesos i que «pot aportar dades noves».

Al Memorial Flors Sirera també hi va prendre part el consultor Miquel Carrillo, que ha desenvolupat bona part de la seva tasca professional en temes de cooperació internacional. Va reflexionar contra l'oblit. «Està molt bé que aquest acte es digui memorial perquè a vegades el que ens falla és la memòria. Quan s'apaguen els focus de l'actualitat, molts conflictes, com en el que va perdre la vida Flors Sirera, desapareixen de la nostra ment». Cal memòria i implicació, va dir, i els municipis tenen una tasca important a fer en aquest sentit. «El discurs 'primer els de casa' és molt reduccionista i mesquí, però té potència de penetració. Cal una mirada global».

L'acte el va moderar Mingo Haro, d'Inshuti. Va recordar que 23 anys després de l'assassinat de Flors Sirera «continuem coexistint amb refugiats que tenen por i que tenen la sensació que el món mira cap a una altra banda».

El regidor de Nova Ciutadania i Cooperació, Jamaa Mbarki el Bachir, va presentar l'acte i va reafirmar el compromís de Manresa de treballar per la pau, i de recordar els valors de Flors Sirera i de totes aquelles persones anònimes que treballen per un món més just. Al memorial d'enguany també hi va haver música. Nens i nenes que participen en activitats a la casa Flors Sirera i de l'entitat Arbre de Vida van cantar la cançó «Un món per les persones», dirigits i acompanyats per Oriol Barri.

La cooperant manresana Flors Sirera va ser assassinada el 18 de gener del 1997 a Ruanda, juntament amb 8 cooperants i religiosos més. Sirera duia a terme tasques assistencials i humanitàries amb Metges del Món. 23 anys després el crim continua impune.