L'església del Carme era plena a vessar en la concelebració eucarística de la Llum. Però és que la plaça del Carme i els voltants també eren plens. Els uns admiraven els elements de la imatgeria que hi havia a l'entrada del temple i que havien de participar en el seguici de les autoritats fins a la plaça Major. Els altres estaven pendents del tradicional pilar de quatre que la colla Tirallongues fa pujar i baixar a les escales del Carme.

«Amunt», va manar Olga Moyà, que és qui va dirigir el pilar, quan tot va estar a punt. Al capdamunt de les escales hi havia l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, acompanyat de regidors, administradors de la Llum i també del pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que havia acabat de presidir l'eucaristia. A baix, desenes de persones van seguir, en silenci, com el pilar començava a pujar les escales.

Ho va fer amb seguretat amb l'enxaneta, el Francesc, quiet. El pilar va pujar sense problema i quan va arribar a dalt va rebre el primer aplaudiment. A partir d'aquí hi va haver uns segons de certa incertesa. Va ser quan es va rellevar el baix que aguantava el pilar, operació que ja s'acostuma a fer en aquests casos perquè difícilment suportaria pujar i baixar. La pinya va haver de prémer fort, perquè és un moment en què el segon es queda sense suport a sota i al damunt hi té el terç -una noia- i l'enxaneta. Llavors el pilar es va ressituar i va baixar sense cap problema. Els castellers van rebre un llarg i sonor aplaudiment un cop van tornar a arribar a baix. «Estava recte?», va demanar el Francesc al final. Només es va endur que petons i abraçades.