Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, va criticar ahir al vespre a Manresa el «blindatge» del qual gaudeixen els jutges. Ho va fer durant l'entrevista que li va fer la periodista de TV3 Núria Bacardit dintre del cicle Pessics de Vida, en una sala d'actes del Casino on no quedava ni una cadira buida.

Van den Eynde va lamentar que la judicatura no tingui «cap contrapoder» i això faci que no hagin d'«assumir responsabilitats» per les seves sentències.

El penalista va dibuixar amb les seves paraules un poder judicial ancorat en el passat, amb un procés de selecció antiquat que té en compte els cognoms dels magistrats, molts dels quals provenen de l'època franquista en un Estat on no hi ha hagut una transició real, com demostren «els morts a les cunetes» que encara queden.

En aquest marc va plantejar com a única possibilitat d'objectivitat judicial en el cas del Procés la que provingui d'òrgans internacionals. I, amb aquesta perspectiva, va recordar que el judici del Tribunal Suprem va servir «per posar torpedes i mines que sortiran a Estrasburg».

Van den Eynde va mostrar en l'acte, organitzat conjuntament per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i el Centre Cultural el Casino, la seva cara més personal d'amant del transmetal i el hip-hop, músic de rock amb grup en construcció, fill de pare trotskista que va decidir ser advocat quan mirava de petit la sèrie Perry Mason.

Va explicar que, el primer dia del judici als líders del Procés, quan va entrar al Tribunal Suprem va haver de recolzar-se a la paret perquè per un moment tota la pressió li va caure a sobre i li va fer venir «mareig», i que, probablement, va ser l'estrès acumulat el que va afavorir el còlic de ronyó que va patir a les acaballes i que va estar a punt de complicar-se.

Va lamentar que a l'Estat espanyol la justícia estigui «polititzada» i va posar en valor que els seus clients mantinguin una posició dintre de la presó que no passi per «sortir-ne a qualsevol preu».

Va mostrar la seva perplexitat perquè els jutges redactin sentències «que no s'entenen», però no ho va dir només des del punt de vista legal sinó de la construcció sintàctica i l'ampul·lositat d'unes frases que semblen redactades «expressament» amb la finalitat de no ser clares.

Va precisar que «llegeixo sentències del jutge Marchena i no sé el que està dient». Sentències redactades amb medalles, escuts i punyetes que marquen diferències entre les togues d'uns i altres.