Saben que una aljama és un lloc on vivien tots els jueus a l'època medieval? Saben com funcionava un teler de tauletes, utilitzat des de l'antic Egipte? Saben quines armes feien servir els mercenaris per atacar les ciutats? I com vestien els andalusins que convivien amb jueus i cristians a Manresa els segles XIII i XIV? Són algunes de les preguntes que els visitants que van passar ahir pel Balç van poder respondre gràcies a les explicacions dels més de 40 personatges que s'han reunit per a la tercera Trobada de Recreadors Històrics.

Enguany està centrada en la ciutadania, «Civitas», i hi participen cinc grups de recreació històrica, dos més que l'any passat. L'objectiu dels impulsors, Fundació Turisme i Fires de Manresa, és aprofitar les singularitats del Balç per potenciar-lo com a espai únic en la recreació històrica. Segons Xisca Lliteres, de l'Oficina de Turisme, és l'únic carrer medieval de tot Catalunya on es duen a terme recreacions com la viscuda ahir a Manresa, ja que el més habitual és que tinguin lloc en places o espais més amplis, explicava.

Ahir, primera jornada de la fira, van passar pel Balç unes 3.200 persones, segons dades estimades de Turisme. «Són menys visitants que els que vam tenir el dissabte de fira l'any passat (6.196), però han pogut gaudir de visites de més qualitat», manifestava Lliteres. Aquest cop, a diferència de l'any passat, s'ha optat per controlar l'entrada de visitants, per evitar taps dins l'estret vial i també perquè hi ha punts on es fan xer-rades. Cada cinc o deu minuts es permetia l'entrada a grups d'entre 30 i 40 persones, i als que passejaven pel Balç -entrant als baixos que simulaven cases jueves, musulmanes i cristianes, escoltant les paraules d'un capità medieval o observant com treballava un fuster o una teixidora- se'ls animava a prosseguir la visita perquè hi hagués fluïdesa.

Un museu vivent

Els primers visitants van entrar al Balç a les 11 del matí. A 2/4 d'1 del migdia, unes 700 persones ja havien escoltat les lliçons històriques dels recreadors. Es va fer una parada per dinar de 2 a 4, i a primera hora de la tarda el recompte de curiosos va ser més fluixet. També va ser l'hora que menys gent voltava per la fira. El ritme es va tornar a animar a partir de les 6 de la tarda, que va ser quan també els carrers de l'àmbit de l'Aixada estaven més plens. Al llarg del dia no va faltar l'ambient, però no es van viure les massificacions d'altres edicions.

L'entrada es feia per la Baixada del Pòpul i la visita, d'un únic sentit, començava amb la rebuda del Ricardo, «un home de lletres» que s'encarregava d'explicar al públic que allò que veurien no eren disfresses, sinó una autèntica reproducció d'armes, vestits, eines i mobiliari, entre d'altres, realitzada després d'una recerca històrica exhaustiva.

Un cop dins del vial, un dentista amb pinces de ferro perseguia els més porucs i els amenaçava d'arrencar-los una dent. Un sensesostre cec demanava menjar, una teixidora mostrava com es cosien les bandes dels cinturons, un fuster treballava amb eines que ja han passat a la història, i un cavaller noble relatava per què era més fàcil farcir els exèrcits de ballesters en lloc d'arquers, ja que aquests últims requerien de molts més anys d'entrenament.

Tres baixos simulaven amb tot detall una casa jueva -una dona amb la insígnia que els obligaven a portar per distingir-los dels cristians rebia els visitants-, una casa i capella cristiana, i un espai de trobada i discussió andalusí, on els presents parlaven d'Almansor, el musulmà que va cremar Manresa el 999. I tot cuidat al màxim per convertir el Balç en un museu vivent.