Abans que el grup manresà Cots i Claret i la promotora barcelonina Sacresa s'aliessin per tirar endavant l'operació urbanística de la Fàbrica Nova i treure de l'oblit un importantíssim tros de la xarxa urbana de la ciutat, hi va haver tot un seguit de compravendes i lloguers que va permetre esquivar legalment un embargament milionari.

Si al final de la dècada dels vuitanta, la Seguretat Social i Hisenda van embargar la Fàbrica Nova per garantir el cobrament d'un deute de 29,5 milions d'euros, una dècada després el que va poder recuperar l'Estat van ser 4,5 milions per la subhasta pública dels terrenys.

L'operació, totalment legal -no hi ha hagut pas cap actuació judicial ni investigació, a banda de la periodística- va incloure dues vendes fetes en quatre dies el mes de juny del 1990 a empreses inscrites a Perpinyà i a Zuric per un preu superior a l'embargament, però que en realitat no va ser desembossat.

Totes dues compres amb una clàusula suspensiva de l'operació per invalidar el tracte si en 3 anys no s'aconseguia el permís per edificar 70.000 m2.

Deu dies després de la darrera venda, el terreny va ser llogat a una empresa domiciliada a Costa Rica que no podia ser desnonada perquè es va considerar una tercera part en conflicte de bona voluntat.

Denúncia d'Hisenda

Aquesta bona voluntat no va poder ser desmentida pel ministeri d'Economia i Hisenda, que va iniciar el procediment judicial per aconseguir la nul·litat d'un contracte d'arrendament que considerava que era simulat. El jutjat número 5 de Barcelona no va tenir la mateixa opinió i va posar fi a les esperances de la hisenda pública de demostrar que les compravendes fetes fins aquell moment dels terrenys embargats havien estat un frau.

Però les operacions especulatives amb els terrenys no es van acabar aquí.

La porció de 16.000 metres quadrats de la Fàbrica Nova que havia estat embargada per Hisenda va canviar quatre cops de mans en només un any i els llogaters fantasmes d'aquest espai van comprar la finca que ocupaven des de feia nou anys i se la van vendre en menys d'un mes.

La subhasta convocada per Hisenda va ser guanyada per dos súbdits marroquins i una jubilada, i tan bon punt es va formalitzar l'operació un exalt càrrec d'Hisenda a Catalunya es va posar en contacte amb l'Ajuntament per oferir-se com a interlocutor.

Els arrendataris declaraven pagar 240.000 euros l'any per ocupar aquest espai, tot i que l'Ajuntament afirmava que no mantenien cap mena d'activitat a l'interior.

El 1998, dos anys després de deixar el càrrec que havia ocupat a Hisenda, l'exalt càrrec es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Manresa com a representant dels compradors que havien adquirit en subhasta pública convocada per Hisenda una finca de 16.250 m2 de la Fàbrica Nova embargada per l'Estat. Aquesta aparició en una operació ja prou enrevessada amb els terrenys embargats de la Fàbrica Nova va ser la cirereta de tota una trama de pel·lícula.

Però malgrat que l'exalt càr-rec també va saltar als mitjans que el vinculaven a un cas multimilionari per defraudar IVA i el seu nom apareixia a la llista Falciani, mai es va obrir un procediment judicial que ho aclarís.