Des del novembre passat del 2019 fins avui, més de 650 estudiants de primària i secundària d'onze instituts i escoles de Manresa han participat en l'activitat Camins de pau. En una primera fase, in situ a les aules, la Casa per la Solidaritat i la Pau Flors Sirera ha dut a terme una activitat per reflexionar sobre els conflictes, sobre com els entenem, com ens posicionem i com els podem resoldre per tal de contribuir a una cultura de pau.

La pau es pot interpretar de moltes maneres, però cal ser conscients que el compromís comença per un mateix, en l'àmbit micro, per després traslladar-lo a altres àmbits macro que puguin afavorir a una convivència mútua basada en el respecte, la solidaritat, l'escolta activa, la confiança i l'empatia.

Mitjançant diferents dinàmiques i jocs, els alumnes han reflexionat sobre el tema, així com amb la realització d'obres plàstiques i fotogràfiques on han plasmat quina és la seva aportació al tema; obres que són exposades al Museu Comarcal de Manresa.

Com deia Gandhi, «no hi ha camins per la pau, la pau és el camí», i així s'ha començat una segona fase del projecte amb visites guiades, d'una banda, a l'Escola d'Arts de Manresa, on s'han exposat obres realitzades per artistes internacionals i pels alumnes de la mateixa escola del projecte Rostres de la Mediterrània, organitzada per Stop Maremortum amb l'objectiu de dibuixar rostres, rostres de les persones mortes que han intentat creuar el Mediterrani ara buscant la pau i una vida millor, que ja en sumen més de 35.000.

D'altra banda, la visita guiada segueix al Museu Comarcal, on es poden veure obres d'alumnes, de FotoArt Manresa, de gravat i de ceràmica, en el marc del projecte Manresa Mathausen, i conèixer històries de persones bagenques on els seus camins de vida es van veure truncats per l'aparició dels camps de concentració i mort, on foren deportades.

El camí de les víctimes

Aquesta reflexió sobre el passat ens obre portes per atrevir-nos a mirar el nostre present local, entrellaçat amb un món global. Una mirada que té sentit sempre que ens interpel·li el present, i més enllà de les commemoracions d'un dia cal que tingui continuïtat en l'educació. El dia 27 de gener va fer 75 anys de l'alliberament d'Auschwitz-Birkenau. La filòsofa Paula Kuffer -comissària de la jornada Auschwitz avui, 75 anys després, celebrada al Born CCM- va declarar: «La memòria s'ha construït al voltant d'Alemanya i els botxins, i, per tant, és difícil que ens interpel·li, però si parlem de tot el camí que van fer les víctimes, com se'ls va anar excloent de tot arreu, fins a la seva desaparició física, és més fàcil que ens faci pensar en el nostre present i en tots els que desapareixen al mar Mediter-rani. Com van resistir el feixisme i com ho fem avui». Tant de bo sapiguem trobar «camins de pau» per reconèixer el profund respecte a les diferents idees i formes d'entendre la vida.