Fa vint anys que es va fer pública l'aliança de la constructora manresana Cots i Claret amb la potent immobiliària barcelonina Sacresa per desenvolupar l'operació urbanística més ambiciosa de la ciutat i que havia de transformar els 65.000 m2 de terreny de l'antiga Fàbrica Nova.

Una operació que havia de dotar Manresa d'una nova centralitat i que la crisi va frustrar, però que encara batega en forma d'inversió milionària de La Caixa per les càrregues d'urbanització que li corresponen després de quedar-se la part de Sacresa -ofegada pels deutes- i que avui està fent possible transformar l'espai públic de l'entorn.

Tot i això, aquest no era l'escenari que s'albirava el febrer del 2000 quan Regió7 informava que l'empesa Cots i Claret havia formalitzat una associació a parts iguals amb la poderosa promotora Sacresa i que juntes havien presentat a l'Ajuntament de Manresa un avantprojecte d'intervenció global sobre el sector.

En aquell moment, els impulsors de la gran aposta mostraven confiança que es podria fer realitat un projecte que transformaria l'estructura urbana de la ciutat i donaria al sector de l'antiga Bertrand i Serra un impuls que havia de permetre contribuir a regenerar una part del nucli antic.

Això havia de venir per mitjà de la construcció de centenars de pisos nous, botigues, aparcaments, serveis i un gran pulmó verd amb zona esportiva.

Sacresa es presentava com una immobiliària de desenvolupament integral de projectes que tenia com a finalitat proporcionar habitatges i entorns a la mida dels consumidors amb un eslògan suggeridor: «Més que pisos».

Estava construint 1.800 habitatges a Alcorcón i preparava també un altre ambiciós projecte a Las Rozas. Però, tant el seu origen com la seva activitat es concentraven a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.

A Barcelona capital treballava a Sarrià, en els terrenys que havia deixat lliures l'operació immobiliària d'enderroc de l'antic camp de futbol de l'Espanyol. Sacresa afirmava que els habitatges eren qualitat de vida i que les seves compres de terrenys anaven orientades, ja des de l'origen, a oferir-la.

Segons les previsions del Pla General d'Ordenació Urbana de Manresa (PGOU), l'execució del projecte urbanístic de l'antiga Bertrand i Serra permetia edificar-hi fins a 520 pisos, conservar la nau principal de la històrica fàbrica i crear-hi una gran zona verda a darrere.

Pel que fa a les construccions privades, havien de formar una L entre la carretera del Pont de Vilomara i el carrer de Lluís Argemí (actual carrer d'Ignasi Domènech).

Numèricament significava destinar a nous habitatges 52.000 m2 i la meitat de la nau principal de la Fàbrica Nova a activitat pública (equipaments) i l'altra meitat a privada. L'ordenació fixada preveia una superfície de sòl públic destinada a parc urbà d'almenys 3,5 hectàrees, que s'han de disposar de forma contínua com a extensió del parc de Sant Ignasi.

Els intents per desencallar l'espai de la Fàbrica Nova van viure un altre episodi avui encara més oblidat. El 1996, l'Ajuntament de Manresa i les empreses de capital públic Sepes i Auxini van signar un conveni urbanístic que preveia el 50% d'habitatge públic i que no va reeixir perquè va ser impugnat per la Generalitat de Catalunya en considerar que vulnerava les seves competències exclusives en el camp de l'urbanisme.