Recentment hem celebrat a Manresa el Memorial pels conflictes oblidats en record de Flors Sirera, assassinada a Ruanda el gener del 1997. Aquest espai, creat per no renunciar a posar fi a la impunitat, ha comptat, un any més, amb l'autor d'aquest article, advocat que representa també famílies i administracions en la querella per investigar els assassinats de cooperants a Ruanda.
Es parla sovint del terme globalització com un fenomen contemporani. Des d'antic hi ha hagut incomptables moviments humans que han cercat nous contactes amb noves realitats en el territori: a voltes per curiositat o aparent descobriment; a voltes per expandir-se, augmentar el poder, els recursos humans, materials i les riqueses; a voltes amb voluntat d'intercanvi de coneixements, béns o elements culturals. Però mai en la història de la humanitat la qualitat i quantitat de connexions en el planeta havia estat tan intensa i prolífica. I el cert és que el fenomen de la globalització mostra un cert tipus de connexions relacionades amb interessos i necessitats i, alhora, amaga moltes realitats que queden fora d'aquesta globalització, tan lluny com a prop, fins i tot als nostres barris. El repte que tenim com a humanitat -i no és un repte nou!- és no només «pensar» la globalització, sinó també «sentir» la globalització, amb tot el que comporta.
Un fenomen interessat
Molts estats i altres estructures de poder públic -incloent aquí des d'organitzacions universals, passant per organitzacions regionals fins a corporacions locals i estructures veïnals-, moltes empreses multinacionals i fins i tot moltes ONG transnacionals planegen les seves actuacions prenent en consideració el fenomen de la globalització, establint o subvertint fronteres i límits competencials segons interessa. La capacitat de creació i de destrucció també s'ha globalitzat. I aquesta capacitat es concep, s'organitza i es desenvolupa d'acord amb interessos i necessitats que massa sovint no són glocals, ni globals ni locals.
Quan convé globalitzem, i quan convé ens amaguem darrere unes fronteres que ni l'aigua, el vent, el foc, els moviments de terra o els virus coneixen. Sentim realment que som una humanitat que coexisteix en el moment present en un únic planeta?, som realment conscients de la nostra interconnexió glocal, la sentim en els nostres éssers, no només en el cap com a idea, sinó en els cors, com a experiència?, sentim que en aquest planeta només podem parlar de «nosaltres», englobant tots els éssers vius sobre el planeta blau-verd-marró-daurat... i que el terme «ells» és només una construcció mental?
Què fa que Flors Sirera, nascuda a Tremp i resident a Manresa, decideixi fer l'opció de tenir cura de persones malaltes de la Catalunya Central, de les Canàries i de Ruanda i la República Democràtica del Congo?
Què fa que Victoire Ingabire, nascuda en una localitat petita de Ruanda, decideixi fer l'opció de crear una família, formar-se a Amsterdam en emprenedoria i finances i, després de veure matances sistemàtiques al seu país natal, fes l'opció de deixar la família i retornar de l'exili per portar el missatge del diàleg, la veritat, la justícia i la reconciliació en un context de dictadura politicomilitar?
Què fa que persones -totes amb nom i cognom, encara que se'ls diu anònimes- s'ocupin de persones grans a les seves comunitats, de persones discapacitades als seus barris, de persones nouvingudes i/o de persones vulnerables, algunes nascudes aquí, altres vingudes de lluny?
Què fa que hi hagi persones que facin sinergia per acompanyar i apoderar altres persones, per socórrer persones als carrers o en els mars, o que puguin sentir-se útils amb els seus talents i capacitats?
¿Què fa que persones, des de casa o el carrer, surtin al món glocalitzat per denunciar injustícies, desequilibris, iniquitats, violacions de drets humans, danys als éssers vius -humans, animals, plantes i arbres, muntanyes, mars, cels- als nostres barris i a 7.000 quilòmetres de distància?
El gener de l'any 1854 el líder indígena See-ahth va pronunciar un eloqüent discurs davant la voluntat de compra de terres que ells consideraven sagrades i que no els pertanyien en exclusiva. Segons testimonis oculars, que van transmetre oralment aquest missatge, va dir quelcom semblant a això: «L'home no va teixir la xarxa de la vida; tan sols n'és un dels fils. Tot el que fa a la xarxa s'ho fa a ell mateix».
Moltes dones i homes al llarg de la història han estat conscients d'aquesta realitat i han actuat en conseqüència, i si som i existim és en gran part gràcies a aquesta consciència, tot i la destrucció i inconsciència que hi coexistia.
El canvi necessari
El moment en què persones, col·lectius, pobles, poders públics, estats, empreses multinacionals, ONG transnacionals, organitzacions regionals i universals, en un nombre glocalment crític, sentim que allò que pensem, sentim i fem ens ho fem a nosaltres, en aquest moment anirem més enllà de polaritats, dualitats, d'uns contra altres, d'imposicions, de destruccions inhumanes, anirem més enllà de pensar en igualtats i llibertats, per passar a sentir fraternitats conseqüents en el seu actuar, que destrueixen allò sobrer o que està desequilibrat o mal posat i creen pensant, sentint i vivint en «nosaltres», en interconnexió glocal conscient amb la xarxa de la vida .
