Es diu Alan Olmedo Martínez, té 19 anys i és veí del Pont de Vilomara i Rocafort. Cada divendres, i si no pot aquest dia, cada dijous o dissabte, el trobareu assegut a les escales de Crist Rei de Manresa de les 11 del matí a la 1 del migdia. No hi fa res ni demana res. Només seu allà amb un cartell al seu costat amb l'escrit «Si maten el clima, et maten a tu».
Explica que ho fa «per sentir-me bé amb mi mateix» i té molt clara la resposta que donaria davant l'afirmació que segurament no serveix de res: «Diria que una persona no pot canviar el món però que si hi ha una emergència climàtica, perquè realment ho és, tots hauríem de fer alguna cosa. Jo prefereixo aportar el meu granet de sorra que cap».
L'Alan va estudiar a l'institut Lluís de Peguera i actualment es prepara per poder millorar la nota de la selectivitat perquè vol fer el grau en Biologia Ambiental a la UAB i aquest curs no hi va poder entrar per només una dècima.
Va començar la seva acció el 3 de gener i assegura que «mentre ho pugui fer, ho seguiré fent. Si he de canviar l'hora i el dia, els canviaré perquè no entenc com és que els governs no s'hi posen».
Per a totes les coses hi sol haver una raó de fons i per a la seva plantada setmanal també n'hi ha una. «Soc un noi a qui agrada molt la natura. Des de petit he anat al bosc i m'hi he sentit molt bé. M'agrada molt anar a buscar bolets, i veure com la societat està destruint el planeta m'entristeix bastant». Comenta que des dels tres anys demanava als pares que el duguessin al bosc. «Em refugiava al del meu poble, on hi ha un pi centenari, i allà em sentia bé».
L'associació ARBA
Fa uns anys, les seves ganes de contribuir a cuidar la natura es van traduir amb una iniciativa. «Vaig començar amb la plantació d'espècies autòctones vegetals al Bages». A resultes d'això, l'any passat va fundar «l'Associació per a la Recuperació dels Boscos Autòctons (ARBA)». Fa un parell de diumenges, per exemple, «vam anar a reforestar una àrea a Sallent i vam demanar permís a l'Ajuntament per fer-ne la custòdia».
Ha canviat la seva dieta a una de vegetariana «perquè té menys impacte ambiental» i «estic compromès amb el reciclatge. Faig compost a casa» amb les restes de menjar «i el fem servir per als arbres de l'associació». Les bosses de plàstic, apunta, «les utilitzo uns quants cops abans de llançar-les a la deixalla».
Després de crear ARBA, com que va veure que no era suficient, es va començar a mobilitzar «anant a les manifestacions [juvenils] de Fridays For Future i a les vagues mundials pel clima a Barcelona». Com que les convocaven molt de tant en tant i tenia la necessitat de fer-ho més sovint, «vaig decidir que aniria cada setmana a un punt cèntric de Manresa». Allà, a les escales de Crist Rei, aquest admirador de Greta Thunberg, a la qual descriu com «un referent», comenta que passa força desapercebut. «Hi ha molt poca gent que realment estigui interessada pel tema». Li diuen que «molt bé, que ànims, però és molt poca gent». Els amics, malgrat que no estiguin tan implicats com ell, assegura que «em donen suport. Són gent amb qui puc parlar i ho agraeixo».
Les idees molt clares
Per parar el cop, l'Alan té clares les propostes. «Una reducció de les emissions de CO2 i de l'ús dels plàstics i, pel tema dels ecosistemes, aturar la desforestació i utilitzar espècies autòctones en la jardineria urbana». També aposta per «aturar els monocultius d'eucaliptus i de pins exòtics, que són un atemptat contra la biodiversitat, una font de plagues i d'incendis forestals i que degraden molt la fertilitat del sòl».
A la comarca del Bages en concret té la seva lluita particular. «Hi ha un grup d'alzines sureres, que és un arbre que necessita sòl silici però al Bages crec que és calcari, que s'estan morint i no es reprodueixen. Necessiten una actuació urgent». Són a «Sant Fruitós de Bages, a l'entorn d'Olzinelles. Són una excepcionalitat botànica però estan molt amagades i la gent no les coneix. Cal protegir-les i reproduir-les». Queda dit.
