El consell d'administració d'Aigües de Manresa ha decidit i la junta general ha aprovat que les decisions clau -grans inversions, política financera, nomenament de càrrecs i operacions estratègiques- es prenen per majoria de dos terços tenint la capital del Bages el 50% dels drets de vot malgrat disposar del 99% de les accions.
D'aquesta manera, Aigües de Manresa passa a ser una empresa supramunicipal i pot continuar portant la gestió de l'aigua dels altres setze municipis als quals dona servei. Segons la Llei de contractes del 2017, perquè Aigües de Manresa pugui ser considerada mitjà propi no només de l'Ajuntament de Manresa sinó de la resta, aquests ajuntaments també han de tenir control directe de la societat.
El gerent d'Aigües de Manresa, Antoni Ventura, ha afirmat que es preveu culminar enguany la conversió de la societat anònima municipal en una empresa supramunicipal, que es va iniciar arran de la promulgació de la Llei de contractes de l'any 2017.
Dels 16 municipis als què Aigües de Manresa dona servei, a banda de la pròpia ciutat, només falta que entrin a formar part de l'accionariat dos i el Consell Comarcal del Bages.
S'està tancant el cicle de passar d'una situació en què l'Ajuntament de Manresa era l'únic accionista d'Aigües de Manresa al fet que tots els municipis als quals es gestiona l'aigua, i en alguns casos també el clavegueram, siguin accionistes de l'empresa.
L'1% és insuficient
Entre tots, però, no arribaran a l'1% de l'accionariat. Un dictamen sol·licitat a la Junta Consultiva de la Generalitat va concloure que aquest percentatge era insuficient per demostrar que els municipis tenen un control efectiu sobre la societat.
Per donar resposta a aquest dictamen, que el gerent d'Aigües de Manresa ha volgut deixar clar que «era una recomanació però pensàvem que s'havia de complir», l'Ajuntament de Manresa, tot i tenir el 99% dels drets de vot, es va comprometre «voluntàriament a limitar-lo al 50%».
Això fa que els municipis que només sumen l'1% de l'accionariat «tenen el 50% dels drets de vot». De fet, aquest percentatge s'aproxima al nivell d'activitat de la societat, la meitat de la qual porta a terme a Manresa, i la resta, repartida entre altres municipis i organismes, com la Mancomunitat de Municipis del Bages per al Sanejament, als quals dona servei.
Això augmenta la capacitat d'incidència dels municipis en la presa de decisions. Per evitar situacions de bloqueig s'ha decidit que els acords estratègics «es prenguin per una majoria de dos terços», segons Ventura.
La conseqüència és que «no es prendrà cap decisió només amb l'Ajuntament de Manresa, però tampoc sense l'Ajuntament de Manresa».
Aquest plantejament «obliga a buscar el consens que, per altra banda, és la norma que ja s'ha seguit durant els darrers quaranta anys. Tant a la junta general com al consell d'administració sempre s'ha procurat prendre les decisions per consens».
Consens imprescindible
L'Ajuntament de Manresa pel seu compte no podrà prendre cap decisió per si mateix i sempre haurà de buscar la complicitat d'altres ajuntaments i a l'inrevés. Per a Ventura, aquest és un equilibri que garantirà la bona marxa de l'empresa. «Amb aquesta fórmula se salven els requeriments de la llei de contractes i estem donant compliment plenament a allò que ens demana la llei. Crec que ha estat un pas important que ha requerit molt esforç i molta generositat política. Crec que tots els ajuntaments ho han entès així i permet avançar en el camí que els ajuntaments no vegin Aigües de Manresa com una empresa de Manresa sinó com el servei propi i instrumental de cadascun dels ajuntaments que són accionistes», ha assegurat.
El gerent d'Aigües de Manresa afirma que «és important que anem consolidant la nostra posició supramunicipal perquè l'aigua no entén de fronteres municipals i ultrapassa els límits d'un terme».
