Aigües de Manresa no ha aprovat encara les noves tarifes per al 2020 i funciona encara amb les del 2019. De fet, a tots els municipis que abasta, el preu que es pagarà fins a l'estiu serà el mateix que el de l'any passat. I quan hi hagi noves tarifes aquestes no tindran caràcter retroactiu, així que s'haurà passat la meitat de l'any pagant menys.
Històricament es discutia sense unanimitat sobre la naturalesa jurídica de la tarifa de l'aigua, i han estat els pronunciaments judicials els que han marcat el camí que a hores d'ara segueix el conjunt d'empreses que subministren aigua potable.
La llei de contractes del 2017 també va ser el detonant per qüestionar-se la naturalesa jurídica de les contraprestacions econòmiques que abonen els usuaris per l'autorització de les obres o la prestació del servei. Es tracta d'una situació que no afecta només Aigües de Manresa sinó tot el sector. I, a partir d'aquí, tots els ajuntaments han hagut de revisar les seves ordenances, que deixen de ser fiscals, i la tarifa de l'aigua ja no és un tribut -que era la consideració que tenia- sinó una prestació.
Si fins ara les tarifes de l'aigua s'aprovaven amb les ordenances fiscals dels ajuntaments, a partir d'ara no poden seguir aquest procediment sinó un d'especial. En el cas de Manresa es modifica tant l'ordenança de l'aigua com la del clavegueram.
Sense pressupost aprovat
A Manresa, s'ha nomenat una comissió i no s'han pogut aplicar les noves tarifes l'1 de gener. La previsió és que no estiguin enllestides fins a l'1 de juliol. I com que no hi ha noves tarifes tampoc s'ha pogut aprovar el pressupost del 2020. Mentrestant es funciona amb un pressupost de treball.
La Llei de contractes proposava que hi hagués una metodologia transparent i que l'usuari pogués saber quina evolució havien de seguir les tarifes de l'aigua, que no havien de dependre d'una aprovació de l'Ajuntament conjuntament amb les ordenances fiscals sinó d'una normativa que establís un marc de relació predictible per part de l'usuari.
La causa és el canvi en la legislació reguladora que fa que passin de ser considerades una ordenança fiscal a una prestació patrimonial pública no tributària.
