50.000 persones van participar a la manifestació feminista del 8-M, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona. La marxa es va celebrar al vespre en un ambient reivindicatiu i festiu. Es van poder veure multitud de pancartes per la igualtat, contra la violència masclista i pels drets de les dones des de la plaça Universitat fins a l'Arc de Triomf, on es va llegir un manifest i es van dur a terme diverses actuacions musicals. A la pancarta de la capçalera es podia llegir el lema «Juntes i diverses per una vida digna».

Obria la manifestació una gran pancarta amb el lema de la marxa i un grup de batucada de dones que tocava al ritme de la música durant el recorregut. A la part superior de la pancarta principal, amb el lema «Juntes i diverses per una vida digna», el nom de l'entitat «Autoorganització i revoltes feministes contra la precarietat i les fronteres».

L'acte final de l'Arc de Triomf va estar dirigit per Adeline Flaun i Júlia Barceló Fernández i hi van participar desenes de dones activistes que van llegir el manifest. «Sabem que juntes som més fortes», començava el manifest, amb desenes de reivindicacions.

En primer lloc, el manifest va esmentar els problemes que comporten l'emergència climàtica i «el capitalisme i l'heteropatriarcat, extractivistes i neoliberals». «Ens fan viure d'esquena a la Terra, al Mediterrani i a la nostra pròpia existència», van lamentar.

El text també va reclamar «justícia social» amb un «decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista». Per això es va posicionar «contra les empreses transnacionals i corporacions financeres, agents directes del capital que avancen sobre els cossos i territoris, pobles i barris, monopolitzant, controlant, mercantilitzant i privatitzant els béns naturals i comuns».

Les feministes també van fer una crida perquè «la defensa de la vida digna se situï en el centre de l'economia i de la política» i per «la derogació de la llei d'estrangeria, que criminalitza els migrants, i el reconeixement de l'estatus de refugiades climàtiques».

El manifest va celebrar «la força i la salut dels feminismes descolonials». «Denunciem la creixent precarietat laboral», prosseguia l'escrit, en què es lamentava «l'extrema precarietat laboral de les treballadores del sector domèstic i de cures». També van exigir «que les jornades laborals s'adaptin a les necessitats dels cicles de vida».

El col·lectiu va reclamar també «protecció efectiva de les supervivents del tràfic amb finalitat d'explotació sexual». Alhora, van fer una crida a l'autoorganització i la revolta feminista i van demanar «polítiques públiques, recursos i mitjans suficients enfront les violències masclistes». També van exigir «la llibertat de les preses polítiques, el lliure retorn de les exiliades i la cancel·lació de totes les causes obertes per haver exercit el dret d'autodeterminació de Catalunya».

Entre altres autoritats, van assistir a la manifestació el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; el president del Parlament, Roger Torrent; la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón; la consellera de Justícia, Ester Capella; i el conseller de Treball, Assumptes Socials i Famílies, Chakir el Homrani.