Segons dades de l'empresa municipal Forum, el 2019 hi havia un total de 454 persones interessades a obtenir un habitatge de protecció oficial (HPO) a Manresa. Són persones que estaven inscrites a final de l'any passat en el Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya, en aquest cas com a sol·licitants d'habitatge protegit a Manresa, ja sigui de lloguer o de compra. La inscripció en aquest registre té una vigència d'un any i cal anar-la renovant si es vol continuar com a demandant d'HPO. Les dades facilitades per Forum a aquest diari no distingeixen entre els interessats a llogar o comprar i tampoc especifiquen quantes persones ja són veïnes de Manresa i quantes viuen fora a hores d'ara.

Forum està al corrent de la nova promoció al barri de la Sagrada Família i ha facilitat a la constructora una llista de candidats dels ja inscrits al Registre de Sol·licitants, però aquests no tindran prioritat a l'hora de comprar-ne un, ja que l'adjudicació es farà, segons fonts de la promotora, «per ordre d'interessats», sempre que es compleixin els requisits. És a dir, que tindran preferència les persones que primer hagin fet arribar a l'empresa el seu interès per un dels pisos de la Sagrada Família, que estiguin inscrites com a sol·licitants d'un habitatge de protecció oficial a Manresa, que no superin els ingressos familiars màxims, que no siguin propietàries d'altres habitatges i que tinguin una solvència avalada per una entitat financera.

Sis punts de la ciutat amb HPO

En general, tots els plans parcials que es desenvolupen urbanísticament i que inclouen obra nova comprenen un percentatge d'habitatges protegits, normalment d'un 30%, però hi ha excepcions. Francesc Carné, gerent de Forum, puntualitza que «quan la ciutat creix, els àmbits de planejament sí que inclouen una part d'habitatge protegit, però canvien segons la zona». També cal tenir en compte la qualificació del sòl en planejaments anteriors. És el cas d'una parcel·la de titularitat municipal que hi ha al carrer del Doctor Zamenhof, al número 26, on s'ha de construir habitatge protegit, segons Ricard Torres, cap de servei d'Urbanisme de l'Ajuntament de Manresa. De moment no hi ha cap projecte en tràmit.

Torres apunta que si un terreny està qualificat per fer-hi habitatge protegit, qui hi construeix està obligat a destinar una part o la totalitat dels pisos a protecció oficial: «Només si no hi acaben fent cap tipus de sostre residencial poden evitar construir-hi habitatges protegits, però si hi fan pisos hi estan obligats».

Altres punts de la ciutat on també és previst que s'hi edifiquin habitatges de protecció oficial -més a llarg que a curt termini- són al recinte de l'antiga fàbrica l'Alcoholera, on es construiran un centenar de pisos d'alt nivell, el 30% dels quals de protecció oficial (vegeu Regió7 del 14 de setembre del 2016Regió7); al carrer Hospital, on una cooperativa té previst construir 18 pisos, el 30% dels quals aniran destinats a sostre protegit (vegeu Regió7 del 26 de gener del 2019Regió7); també al sector Barreres, a l'espai resultant d'una sèrie d'enderrocs que ja va començar fa uns anys i que encara no ha finalitzat, hi ha prevista la construcció de dos blocs amb un total de 56 habitatges, el 30% dels quals seran de protecció oficial (vegeu Regió7 del 5 d'octubre del 2019Regió7); i al sector de la Fàbrica Nova, on la cessió d'una finca de La Caixa a l'Ajuntament a canvi del dret del banc a explotar com a pàrquing durant 75 anys el subsòl de tres finques municipals (vegeu Regió7 del 16 de març del 2019Regió7) permetrà alçar pisos de protecció oficial en una superfície de 2.081 m2.

Pel que fa a l'àmbit d'actuació a la Sagrada Família, a banda de la parcel·la privada on Cel Urbà erigirà 28 pisos protegits, l'Ajuntament també té un solar de 1.982 m2 destinats a usos residencials -entre l'escola Ítaca i el nou carrer de Pilar Bertran Vallès- que ha d'incloure un 30% d'habitatges protegits.