Salvi Huix és un manresà de 54 anys que des del 10 de març passat està ingressat i totalment aïllat a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa pel coronavirus. En conversa telefònica des de l'habitació assegura que «l'aïllament és dur però aguantaré el que hagi d'aguantar» perquè aquesta situació «té un motiu», no transmetre el virus a ningú. De fet, es mostra molt crític davant les mesures que s'estan prenent per frenar l'avanç del virus, ja que la majoria de casos són lleus i fins i tot asimptomàtics, de manera que el virus es pot anar expandint i afectar de forma greu persones sanes i sense patologies prèvies com és el cas d'Huix. «He passat els pitjors dies de la meva vida», afirma.

Ahir a la tarda li van confirmar que havia donat positiu al test de la Covid-19, però explica que va començar a tenir símptomes el 28 de febrer. Primer, «res important, malestar general i dolor muscular, sense febre», al qual no va donar més importància, i va continuar fent vida normal. A mesura que passaven els dies, però, va anar empitjorant fins als 39 graus de febre que «no havia tingut mai» i a sentir-se totalment esgotat. Finalment, el 10 de març va trucar al 061 i, després de tres quarts d'hora d'esperar, el van dirigir al CAP després de preguntar-li si havia estat en alguna zona de risc per contraure el coronavirus. I del CAP, on el va haver de portar la seva mare de 79 anys per l'estat d'esgotament que patia, ja el van enviar a Sant Joan de Déu amb una ambulància. Després d'hores a urgències, en una radiografia li van trobar una doble inflamació pulmonar, i cap a les 3 de la matinada el van aïllar.

En un primer moment, diu, no li van fer el test del coronavirus perquè, malgrat presentar-ne tota la simptomatologia, no tenia risc epidemiològic. Després de descartar altres malalties, dimecres passat li van fer les proves i ahir va tenir els resultats. Per aquest motiu critica que a pacients com ell se sigui reticent a fer-los el test i es trigui dies a conèixer el resultat i, en canvi, als polítics, en quatre hores el tinguin.

Un cop ingressat, assegura que és quan «comencen els pitjors dies de la meva vida», amb febre alta i persistent que arriba als 39,8 graus i amb dificultats per respirar per les quals necessita, encara ara, aportació extra d'oxigen les 24 hores.

Divendres va deixar de tenir febre i va començar a prendre antiretroviral i antibiòtic. Diu que desde llavors la millora ha estat important, malgrat que sap que la recuperació «va per llarg». De fet, encara ara està ingressat i «molt dèbil». Ho exemplifica amb el fet que per llevar-se només per anar al lavabo a la mateixa habitació es cansa i s'ofega.

Respecte a l'aïllament, explica que aquests dies només el personal sanitari ha entrat a la seva habitació i que «sembla que vagin disfressats, com si fossin astronautes. S'han de posar un vestit i treure-se'l abans de sortir i sobretot desinfectar-se per evitar el contagi».

De fet, tot i el tractament que està fent i la seva evolució, creu que l'aïllament és el més important per evitar el contagi. I per aquesta raó es mostra molt crític amb l'actitud que han tingut els polítics fins ara i que arriba a qualificar de «criminal», i que es permetin escenes com les vistes aquest dilluns al matí amb el transport públic ple de passatgers, especialment davant el risc de mort que suposa per a persones amb patologies prèvies.