De tot menys un hospital. L'activitat ahir a Sant Joan de Déu de Manresa no tenia res a veure amb la d'un dia normal. A les 11 del matí a triatge d'urgències només hi havia una persona que s'esperava i que anava amb crosses. A urgències l'activitat, aparentment i des de fora, era també mínima. Només quatre persones s'esperaven al bloc C. Tots eren acompanyants de pacients atesos a dins. Ningú a la sala d'espera de pediatria o a la de traumatologia. A consultes externes, on el bullici és constant un dia normal, no hi havia més d'una quinzena de persones entre els sis blocs de consultes que hi ha, la majoria buits. I al taulell d'admissions, on generalment cal tenir paciència perquè sempre hi ha cues, tampoc hi havia gent.

«Estic una mica encongit per haver de venir aquí, però no em podia saltar la visita», va explicar ahir a Regió7 una de les poques persones que hi havia a consultes externes. Tots comentaven el mateix. Si haguessin pogut s'haurien estalviat el viatge, però no podien. «No soc pas aquí per gust», deia una altra. Una tercera que ja sortia de la consulta hi afegia un suggeriment: «Deixa'ls bé, als sanitaris». Als voltants de l'hospital hi havia ahir al migdia poc moviment. Dues furgonetes de repartiment, una de correus, estaven aparcades al davant. La majoria de persones que entraven i sortien duien mascaretes. Alguns només guants, i altres es tapaven la boca amb un mocador. Només tres ambulàncies que van entrar a urgències amb les sirenes activades en poc menys de cinc minuts feien pensar que allà mateix hi havia un hospital.

Un solitari taxi feia guàrdia davant l'entrada d'urgències. El conductor duia mascareta i guants, i també tenia a mà gel desinfectant. «Soc autònom i m'he de guanyar la vida», va comentar. «Com que som pocs taxistes sempre surt algun viatge a l'hospital». Va explicar que havia dut gent que, segons li havien comentat, normalment fan servir l'autobús però que ara l'esquivaven. I al matí va acompanyar una dona gran de Viladordis a fer la compra. L'autobús passava per davant de l'hospital pràcticament buit. En més d'una ocasió anaven buits.

No s'assemblava gens al brogit propi d'un hospital. Als blocs de consultes externes, sis en total, no hi havia més d'una quinzena de persones, la majoria amb mascaretes, i alguns, buits. A urgències quatre mal comptats. Cap a pediatria, on les pantalles informaven que el temps d'espera per atendre els casos era de 2 a 12 minuts. A urgències generals una altra pantalla informava els usuaris que a les urgències de primària del CAP Bages no hi havia demora. A traumatologia tampoc no hi havia ningú, i al passadís de diagnosi per la imatge, just al costat, només hi havia una persona.

Igual de solitari estava el taulell de consultes externes. Al migdia només hi havia una persona esperant el torn. Les professionals d'administració que donen hora ho feien amb mascaretes, i sobre el taulell mateix hi ha instal·lades una mena de pantalles per evitar contacte de fluids. A tot l'hospital, els cartells aconsellant els usuaris que mantinguin la distància per evitar possibles contagis són omnipresents.