Van iniciar un creuer des d'Argentina, en un viatge somiat, però el coronavirus els té aturats a mar, sense poder desembarcar, a Xile, al conegut port de San Antonio, el principal del país. El govern d'aquest país no permet que un vaixell amb 3.000 persones de diferents nacionalitats i que han fet junts un creuer d'Argentina fins a Xile pugui desembarcar. Entre aquests retinguts hi ha alguns catalans, i d'aquests un matrimoni de Manresa, un altre de Calaf, un de Martorell i un de Figueres.

Ferran Parera, conegut empresari manresà, ha explicat a Regió7 que la seva situació és «bona». «Entre nosaltres, entre els passatgers i la tripulació del creuer no hi ha cap cas de coronavirus, que sapiguem, i fins ara no ens han faltat ni els serveis del vaixell ni el menjar», ha afegit. Però a aquesta relativa tranquil·litat s'hi afegeix una angoixa per saber com podran tornar.

De moment, el creuer, el Celebrity Eclipse, de la companyia Celebrity Cruises, anunciat a la seva pàgina web com a empresa de creuers de luxe per tot el món, es troba des de dissabte a poques milles del port xilè de San Antonio, però sense poder apropar-se al port. A hores d'ara, Ferran Parera espera que es compleixin les previsions que els va traslladar el capità del vaixell en la darrera comunicació. «No podrem baixar a San Antonio i haurem d'anar fins a San Diego, a Califòrnia, perquè és el primer port on és previst que ens deixin baixar». San Diego es troba a 9.000 quilòmetres de distància, que les quatre famílies esmentades i la resta dels 2.000 passatgers i 1.000 membres de la tripulació hauran de fer.

Tot i les evidents comoditats de la nau, Parera afirma que «necessitaríem» poder baixar a algun lloc i les ordres són de no permetre-ho. «Serà com fer un segon creuer, però sense aturades per poder fer estada a cap de les ciutats per on passem», afegeix Parera.

La previsió era que el dia 15 les famílies catalanes s'aturessin a San Antonio i anessin fins a Santiago de Xile, on els esperava l'avió que havia de portar-los a París, i des de la capital francesa havien de tornar a casa.

A les 5 de la matinada del dia que havien de desembarcar, el capità es va adreçar a tots els passatgers per tal d'informar de les dificultats que es trobava a San Antonio, segons el relat que fa Ferran Parera. Primer hi va haver uns quants dubtes sobre la possibilitat de desembarcar a prop, però els fets van anar abocant cap a un desenllaç que s'allargava. A final del dia 15, els van tornar les maletes que els havien demanat per anar a l'aeroport. «Llavors vaig veure que la cosa anava per llarg», indica Parera.

Abans de marxar, Parera ja tenia coneixement del problema que hi havia a la Xina, va pensar en ajornar el viatge, assegura, però de totes maneres no es va pensar mai que tindria aquest desenllaç. «Sort en tenim de les noves tecnologies. Sabem què està passant al món, podem parlar amb la família a través del telèfon mòbil», comenta Parera, però «estem angoixats veient les notícies que ens arriben de Catalunya, del confinament, de Manresa i de les poblacions de la resta del passatge i de la tripulació».

Ara, Parera i la resta del grup espera poder tornar a Catalunya sense nous entrebancs, encara que sigui després de dies de navegació. Han de cobrir els 9.000 km fins a San Diego a un ritme de 18 nusos

Amb tot, Parera està tranquil pel que fa a la part de l'empresa. Ell és administrador del Grup Petrobages, que té diferents gasolineres a la comarca del Bages, un parell a Manresa llogades a Repsol, i també gestiona els pàrquings de Manresa (Catalònia i Sam). No pateix per aquests negocis perquè al davant de l'empresa hi ha les filles. A més a més, aquests dies «hi ha hagut molta feina, perquè la gent ha volgut tenir els dipòsits plens dels cotxes i també de les calefaccions de gasoil, segons ha explicat. El bon preu dels carburants també ha contribuït a l'increment del servei. Ah, i Parera, del ram dels carburants, recorda que el vaixell gasta 8.000 litres per hora.