Josep Vilaseca, que va fundar i va fer gran l'Escola Joviat de Manresa, mor als 87 anys

Pioner en àmbits com la formació professional, per la qual va ser dels primers a apostar; emprenedor, perfeccionista, humanista i un enamorat de la seva feina, tot i que ja fa anys que estava retirat, Jordi Vilaseca, el seu fill petit i successor a la Joviat, explicava ahir que el 6 de març passat el seu pare encara havia pogut assistir a l'Oller del Mas a la festa de commemoració dels 60 anys de la Joviat amb tota la família de la institució. No en va, comentava que la frase preferida del seu pare era dir als alumnes i a les seves famílies en l'acte de graduació que «aquí sempre serà casa vostra». Una frase que ara diu ell.

Un homenatge pendent

La situació de confinament pel coronavirus obligarà la família a fer una vetlla i un enterrament íntims. «Quan recuperem la normalitat, organitzarem un acte d'homenatge i un comiat institucional» per a totes les persones que ara no podran acomiadar-se d'ell com Déu mana, anunciava ahir el seu fill Jordi. Malgrat la immensa dificultat del moment, assegurava que la mort del seu pare havia estat «dolça», a casa, envoltat de les seves persones estimades.

Vilaseca apuntava que el llegat que deixa el seu pare «són uns valors molt importants; d'esforç, de perseverança», malgrat les dificultats «i, sobretot, de confiar en el seu equip, en els seus».

«Jo he fet una escola gran»

Remarcava que «va ser un gran defensor de la formació professional i després vam ser pioners amb l'escola d'hoteleria» en uns inicis que «no van ser fàcils. També vetllava molt per la llar d'infants i els petits». Quan la Joviat va fer mig segle de vida, recordava una frase que li va dir el seu pare: «Jo he fet una escola gran i ara a tu et toca fer una gran escola». Una escola de la qual no es va despendre del tot ja que hi anava a dinar fins fa poc un parell o tres de dies la setmana. «Em demanava com va» i estava content perquè sabia «que tenim prestigi i la gent ens coneix», rememorava ahir el seu fill.

En el vessant més personal el va definir com «un home molt valent, molt treballador, que a més aprofitava les nits per somiar en una escola millor, més humana, més cristiana, deia ell». En els inicis es va inspirar en La Salle, on havia estudiat. «Era molt intuïtiu, molt exigent, molt inconformista. Sempre estava pendent dels detalls. Volia que sortís tot bé, i quan hi sortia, deia que encara podia haver sortit una mica millor». També s'hi referia com un «gran comunicador. Amb el seu discurs arribava al cor de les persones».

Els masovers del Borràs

Fill dels masovers del Borràs, Josep Vilaseca estava molt orgullós dels seus orígens. Tant és així que va encarregar uns gegants per a aquest barri de Castellbell i el Vilar, que van batejar amb el nom dels seus pares, Pepet i Roseta.

L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va voler remarcar ahir que la ciutat perd un emprenedor, «un home amb una visió de futur extraordinària», que pertany a una generació de manresans amb arrels empresarials que es remunten als anys 60 i que han contribuït a generar una fesomia de la ciutat.

Junyent, gendre del difunt, va recordar que Vilaseca va aconseguir, no sense dificultat, impulsar un projecte empresarial que també va ser vital i que va aconseguir fer reeixir i que arriba fins a l'actualitat. «Pertanyia a un tipus d'emprenedor que ha tingut el seu propi estil de fer les coses. Un estil molt personal, però amb resultats assolits i una repercussió que deixa empremta de cara al futur».

L'aventura del senyor Vilaseca , que és com el coneixia tothom, va començar el 1960. Tenia 27 anys i va decidir abandonar una feina fixa en un banc per obrir una acadèmia al primer pis de la carretera de Vic número 13. La inauguració va ser el 8 de març del 1960. Allà va començar la història d'amor de Josep Vilaseca Atset, d'on surt el nom de Joviat de les dues primeres lletres del nom i dels dos cognoms, amb l'educació.