Obren pràcticament sempre. I ara, quan encarem la segona setmana de confinament, amb la majoria de comerços tancats, ells continuen aixecant la persiana cada dia de cada dia. Sigui dilluns o diumenge, exceptuant els tres dies a l'any en què no arriba premsa al quiosc. La seva feina està considerada un bé essencial i aquesta no és cap altra que avui, vostè, pugui informar-se comprant un diari. Com el que té a les mans. Els quioscos són cada cop més un bé escàs en una societat de pantalles. Però continuen al peu del canó convivint, com la resta de petites empreses i autònoms, amb tota la incertesa econòmica derivada de la Covid-19.
Montse Costa, del Quiosc de Tots (l'antic Arróniz), a les Bases de Manresa; Xavier Blasco, del Quiosc Carles, a la plaça Catalunya; Leopoldo Espinola, del Quiosc Sant Domènec, a tocar de la plaça del mateix nom, i Josep M. Creus, de la Llibreria Bonavista, a la carretera de Vic són quatre treballadors o propietaris d'uns negocis que, com explica Blasco i subscriu Creus, calculen haver perdut en una setmana un 40 % de la facturació habitual. La majoria ha adaptat horaris i obren fins a les 2 del migdia. De 10 a 12 hi ha trànsit de compradors.
Els diaris, monopolitzats pel coronavirus, aguanten la sotragada en un moment de «descens de vendes» en què els quiosquers veuen com molts productes complementaris, com gormanderies o cromos, es queden a la prestatgeria. És el casa del Quiosc Carles: «Els més petits no surten de casa», diu Blasco. Tampoc els més grans, diu, exceptuant, els subscriptors de diaris a qui ja de manera habitual els guarden la premsa. La loteria s'ha suspès i molt del que completa l'estret marge que deixa la premsa ara no té sortida. Excepte els passatemps i les quatre revistes per als més petits, coincideixen tots.
«Oberts, però a quin preu?»
Ara com ara, si hagués d'escollir, Costa, de Valls de Torroella, que fa 12 anys que treballa a l'ara Quiosc de Tots, triaria anar a treballar en comptes de quedar-se a casa: «Soc positiva tot i que saps que la gent té por». Espinola, treballador del quiosc Sant Domènec, comparteix l'opinió. Tots prenen mesures i el Quiosc de Tots, després del canvi de mans, té màquina per pagar: «Ara crec que s'agraeix», diu Costa. Qui obre el debat és Teresa Pons, de 65 anys, infermera jubilada i mare de Xavier Blasco, del Quiosc Carles, que espera a l'establiment que el seu fill acabi d'esmorzar. «Què passarà si el meu fill agafa el coronavirus? En quina situació legal quedem? Som un negoci que ha de mantenir obert però a quin preu? Perdent diners però pagant igualment totes les factures. Moratòries? No és cap solució sinó més complicació», afirma Pons.
