«Ja no hi ha cap equip de primària on no hi hagi ningú confinat. Hi ha equips a Manresa que tenen el 50% o més del professionals confinats». A Manresa i també a altres municipis. Són paraules de Teresa Sabater, gerent en funcions de la Regió Sanitària Catalunya Central del CatSalut, per explicar la reestructuració d'urgència a l'atenció primària de Manresa i la majoria de municipis i comarques per la pandèmia pel coronavirus.

Des d'abans d'ahir i fins a nou avís, a la capital del Bages un sol ambulatori, el situat a tocar de la plaça Espanya, es cuida de totes les persones que necessiten una atenció presencial. Han tancat el CAP Barri Antic i el Sagrada Família, i el les Bases només fa atenció a domicili i a les residències. Una població de més de 77.000 habitants i un sol ambulatori .

La reestructuració no només s'ha fet per un tema de personal, evidentment. També per optimitzar espais i organitzar l'atenció tenint en compte les prioritats. Per exemple, al CAP Bages s'ha destinat una planta a l'atenció de les afeccions respiratòries i s'han dedicat més esforços pensant en les residències d'avis. Amb tot, el tema del personal és cabdal.

No estava previst, encara

Sabater assegura que si no s'hagués fet aquesta setmana el pas de reduir l'atenció primària a un ambulatori, més tard que d'hora «hauríem hagut de tancar algun CAP obligatòriament per manca de personal». De fet, constata que si la comunicació de la reestructuració es va fer pública diumenge a la nit i no abans, tot i aplicar-se l'endemà a primera hora, va ser perquè «van aparèixer nous professionals afectats d'un equip que ens ho van fer desgavellar tot».

Davant d'aquesta situació, «les visites programades ja s'havien anul·lat bastants dies abans i fèiem atenció a la demanda immediata amb el personal disponible i tenint en compte el que ens estava creixent que s'havia de quedar a casa. L'única manera era unir els quatre equips per poder-hi donar sortida entre tots els professionals». Remarca que «hauríem de ser tots conscients que estem en una situació molt excepcional i que hem de treballar amb mesures molt excepcionals. Tancar CAP i que treballin equips que no són de la mateixa empresa, fa dos mesos no ens ho hauríem plantejat; ara sí, per fer el millor per a la població i, en aquest cas, veurem què hi podem fer per la més vulnerable i la resta queda relegat». Per això insisteix que, si no és imprescindible, «és molt important no anar al centre de primària, per evitar contagis».

Dins d'aquesta població vulnerable, apunta que «els esforços s'estan dirigint cada cop més a l'atenció domiciliària i a les residències. L'atenció domiciliària habitual, pel problema del coronavirus, cada cop està creixent més i a la població que està en residències s'ha destinat uns equips de primària específics». Recorda que «al Bages i al Berguedà hi ha molta plaça residencial amb població molt fràgil i vulnerable», i ja s'han previst equips de primària que hi puguin entrar quan hi hagi els primers casos perquè és previsible que el personal que treballa en aquestes residències caigui infectat i «en tenen poc per donar sortida a una situació com aquesta».

Recuperar personal

No tot és negatiu. Sabater confia que en vuit o deu dies «puguem començar a recuperar el personal confinat que no té un quadre clínic [és a dir que no ha presentat símptomes com ara tos, febre o malestar] i els que havien estat en contacte que havien de fer el confinament. La gent anirà apareixent». Ho aprofita per dir que «estem agraint molt als professionals l'esforç que estan fent perquè els que queden han de treballar més. Estem fent mans i mànigues per veure com els podem protegir».

Per a la població en general, Sabater també té paraules d'ànim. «D'aquí a un parell de mesos espero que tornem a programar visites». Ara, però, «o és prioritari o cal que s'esperi fins que comencin a baixar els casos».

Les prioritats clares

Ignasi Carrasco, director assistencial de la Fundació Althaia (vegeu-ne l'entrevista en l'edició d'ahir), coincideix amb Sabater. Considera que els canvis a primària «potser són els més trencadors que hem fet perquè són dues institucions [l'ICS i Althaia es reparteixen dos i dos la gestió dels quatre ambulatoris] que hem entès que teníem unes prioritats, que en aquests moments són poder fer una atenció domiciliària de qualitat i intensa i fer una atenció a les residències, i que ara era el moment de posar-hi tots els recursos i de demorar altra activitat pròpia de l'atenció primària». Insisteix que «les residències de gent gran són uns llocs especialment complicat, en situacions» com l'actual.