Ignasi Carrasco és director assistencial de la Fundació Althaia de Manresa. És un dels màxims responsables que l'atenció hospitalària funcioni davant l'emergència del coronavirus.
S'havia imaginat viure una situació com aquesta?
És veritat que des que hi va haver el SARS el 2002 hem estat sempre pendents que una cosa arribés a Europa i que tingués importància. I ho ha fet. Jo, la veritat, amb 33 anys de professió no m'havia trobat en una situació com aquesta de tanta intensitat i tants dies. Els professionals de la salut estem acostumats a que hi hagi pics d'activitat, de dificultats, però això és un dia o dos i es resol. Però ara són molts dies d'una activitat molt important. Esperava llegir-ho amb una novel·la, però no que ens passés a nosaltres.
Tenim Igualada
El creixement exponencial que hem tingut coincideix cronològicament amb els casos de tot Catalunya. És el que nosaltres estem tenint. És difícil comparar un ter-ritori amb un altre. Això ho veurem quan acabi i ho puguem fer. Però un brot específic com el que diuen que hi ha hagut a l'Anoia no el tenim identificat. Sí que hi ha un augment progressiu de casos i ràpid, però la gràfica nostre és la mateixa que donen els serveis d'epidemiologia de tot Catalunya.
Diuen que el pitjor ha d'arribar. Què en pensa?
Sembla ser que sí. El confinament encara tardarà una miqueta a fer el seu efecte. Parlem de 8 setmanes i estem a la tercera. Tot això són especulacions. El que hem de fer és estar preparats i ser àgils a l'hora de fer coses, adaptar-nos a la situació perquè no sabem si serà una setmana més o dues, o si demà començarà a disminuir.
Diu que cal estar preparats i ser àgils. La Fundació Althaia de Manresa
No hem parat des del primer dia. Ja teníem un pla de contingència, de com podíem anar creixent amb nombre de llits, en quin moment s'havia de començar a reduir l'activitat quirúrgica... Però tot això va ser molt ràpid i d'una dia per l'altre vam eliminar l'activitat ambulatòria, vam ajornar l'activitat quirúrgica no urgent... Els ciutadans són conscients del que està passant i que, per tant, s'ajornin proves que no són vitals. Hem dedicat tota l'estructura de l'hospital a l'atenció de l'epidèmia i per garantir l'atenció a les persones. Tot això per alliberar espai i llits. En reduir l'activitat hem alliberat professionals per poder fer aquesta activitat de més. Una cosa molt important és que tot això ho hem pogut fer perquè els professionals s'hi han posat d'una manera excepcional. Aquí tothom ha entès quin és l'objectiu, en quina situació ens trobem i tots els canvis s'han fet gràcies a que els professionals han estat col·laborant des del primer dia. Ens ha permès ser àgils a l'hora d'adaptar-nos a situacions canviants. Ha sigut clau.
Quin tipus de reestruturació es pot fer en un hospital davant una emergència d'aquest tipus?
En una situació normal disposem de 419 llits d'hospitalització d'aguts, de 60 llits més a la Clínica Sant Josep i de 84 places d'atenció a la dependència. En aquests moments més del 90 % dels pacients de la Clínica de Sant Josep estarien a càrrec del Servei Català de la Salut. En els darrers dies, i així es mantindrà, Althaia ha transformat aquesta realitat i ha augmentat de manera destacada la seva capacitat tant a nivell d'hospitalització com a les unitats de crítics, semicrítics i urgències. S'han habilitat noves àrees augmentant el nombre de llits i s'han reestructurat els equips de professionals. També ens hem orientat per tractar gent que presenti insuficiència respiratòria
La Fundació Althaia de Manresa està preparada per afrontar la situació. Hi ha el temut col·lapse de la sanitat?
Ens hem preparat, ho continuem fent i ho farem cada dia per optimitzar recursos i intentar evitar aquest col·lapse. Pensem que passarem dificultats. Però, què vol dir col·lapse? Que no es pot visitar ningú? No, això no. Hi estem treballant tots 13 i 14 hores al dia per intentar evitar-ho. És el nostre objectiu. No creiem que arribarem al col·lapse. Per això treballem.
Què en pensa del confinament. Ha arribat a temps?
Jo soc metge però no soc epidemiòleg. I amb aquesta epidèmia hi ha tants epidemiòlegs com entrenadors de futbol al Camp Nou els diumenges. Tothom diu la seva. Jo crec que el confinament és una bona eina. No sé si s'ha pres la decisió en el seu moment, ja ho veurem al final. És evident que si ho haguéssim fet abans potser això hagués sigut més lleu. Però aquesta no és la meva àrea de coneixement.
Althaia té prou material per fer front al coronavirus tipus mascaretes i sistemes de protecció? S'ha posat en dubte...
Sí. Tenim prou material. La unitat de compres també porta treballant intensament des de fa dies per tenir el material necessari. Tant per atendre les persones malaltes com els professionals. Això no és un problema del Bages o de Catalunya, és un problema mundial i tothom va darrere dels mateixos productes. En algun moment hem patit per si no arribava una comanda, però en general estem bé. No hem tingut cap desproveïment
Però s'ha fet una crida per recollir donacions d'aquest tipus de material...
I la resposta ha sigut fantàstica. És important perquè dona una mica la mesura de la implicació de la ciutadania, i ens ajuda a viure-ho millor. La gent entén el que està passant.
Com a director assistencial de la Fundació Althaia ha de preveure què fer els pròxims dies. Què passarà?
La previsió és que continuï augmentant el nombre de casos, que haguem de continuar fent canvis i optimitzar els recursos pe poder-los atendre de la millor manera possible. Jo crec que encara ens queden uns quants dies d'increment. També hem de pensar en com serà la recuperació d'aquestes persones. Els primers casos els vam tenir fa 10 dies. A la gent si li començarà a donar d'alta i ara estem molt concentrats amb el malalt agut, però després hauran de rebre atenció. Ho estem pensant i planificant. Hem de tocar de peus a terra, mirar endavant però també posar-nos la visera per veure què vindrà.
Els professionals confinats i els que han donat positiu són una dificultat afegida pel lluitar contra el coronavirus...
Nosaltres hem de vigilar de no ser transmissors de la malaltia a la població. Com sempre. Quan una persona ha tingut un contacte estret amb una persona malalta, mentre no tinguem els resultats de la prova els separem de l'activitat. Hem partit en dos els serveis perquè no coincideixin i poder garantir que sempre tenim el coneixement, encara que després se'ls hagi de donar un cop de mà des d'altres serveis. Que no ens quedem sense cardiòlegs, per entendre'ns. Això ens ha anat prou bé. És una feina de planificació. Una altra cosa és que hi hagi companys que s'hagin posat malalts. Fan patir. Som persones. Ens afecta, com a tothom.
Particularment, com ho viu?
Si digués que ho visc bé no diria la veritat. Aquesta situació no és per viure-la bé. És per fer-ho al màxim. Porto 33 anys fent de metge i és un repte. No l'hagués volgut però m'hi haig de posar. Sí que és veritat que hem de fer l'esforç de cuidar-nos tots nosaltres perquè estar 12 o més hores al dia amb aquesta tensió..., hem de vigilar perquè no podem fallar. No som superherois, som persones que treballem, que tenim un compromís amb els pacients, la societat i que ara l'estem demostrant. Si ens traiem la bata no ens surt cap disfressa de Marvel. Som persones com tothom i tenim els nostres moments. I després, quan tot això acabi, ja veurem com estarem.
