Salvi Huix, manresà de 54 anys i sense patologies prèvies, va ser el primer afectat per coronavirus i abans d'ahir va rebre l'alta hospitalària a l'Hospital Sant Joan de Déu, després de passar vint-cinc dies de malaltia, tretze dels quals ingressat i aïllat.

En conversa telefònica des de casa, afirma que «he recuperat les forces i estic perfecte» malgrat haver sigut un dels casos greus hospitalitzats a Althaia. El manresà ha afrontat la situació amb optimisme i afirma que «mai no he patit per la meva vida, ni he tingut por», encara que reconeix que les ha passat de tots colors: «Hi havia alguna nit que no sabia com aguantar el dolor». El més important és «que estic bé i no crec que em quedi cap seqüela», tot i que «aquesta temporada he perdut més del 50% d'ingressos». Huix és productor audiovisual i retransmet diferents esdeveniments, principalment esportius, per Internet. Afirma que si té salut «ja em recuperaré» econòmicament.

Inicis de la malaltia

Tot va començar el 28 de febrer amb un malestar general i dolor muscular, sense febre. A mesura que passaven els dies, però, va anar empitjorant fins als 39 graus de febre i sentir-se totalment esgotat. Finalment, el 10 de març va trucar al 061 i el van dirigir al CAP després de preguntar-li si havia estat en alguna zona de risc per contraure el coronavirus. I del CAP ja el van enviar a Sant Joan de Déu amb una ambulància. Després d'hores d'urgència, en una radiografia li van trobar una doble inflamació pulmonar, i cap a les 3 de la matinada el van aïllar.

En un primer moment, diu, no li van fer el test de coronavirus perquè, malgrat presentar-ne tota la simptomatologia, no tenia risc epidemiològic. Després de descartar altres malalties com la grip A, li van fer el test del coronavirus, el qual va donar positiu.

«Lluita, que te'n sortiràs»

Avisa a tots els afectats pel coronavirus que «ho passaran malament, però se'n sortiran». Quan li van treure l'oxigen, el cos havia de tornar-se a acostumar a respirar sense ajuda externa, però la recuperació va ser «molt ràpida». «Això que dos dies abans no veia el final».

Per a ell és molt important estar tranquil i entén la preocupació dels familiars que volen parlar amb els afectats, però en aquesta situació «és millor que enviïn notes de veu»; el sol fet de parlar per telèfon suposa un esforç molt gran. «Hem de donar la informació als familiars quan a nosaltres ens vagi bé». També recalca que els missatges de suport són d'agrair, però que no s'infravalori la malaltia. «Quan saps tot el moviment solidari que hi ha a l'exterior, com la gent que està fabricant mascaretes, anima el malalt».

Reconeix que, dels casos greus, ell era un dels més lleus i recorda amb emoció quan li van donar l'alta hospitalària, sobretot, quan va travessar la porta de l'hospital: «Em saltaven les llàgrimes».

Ara, Huix ha d'estar aïllat de la seva família durant quinze dies, però, per precaució, «penso estar-m'hi més». Huix esmenta que el que més li preocupa és la propagació del coronavirus.

Huix està immensament agraït al personal sanitari, els quals estan «doblant torns» i estan a la «trinxera amb el risc que això comporta». Sempre l'han tractat «amb bona cara» malgrat la mancança de mitjans per protegir-se i opina que «el material ha arribat tard». També fa esment al personal de neteja que està convivint amb aquesta situació.

Mala gestió en la prevenció

És molt crític amb les decisions que han pres els dirigents per controlar la pandèmia. Huix no entén que els polítics no hagin confinat a tota la població perquè «pots ser portador del coronavirus i contagiar més gent». Creu que aquesta pandèmia se superarà però a un «preu molt alt», perquè els dirigents «només estan preocupats per l'economia». Les mesures que s'han adoptat només serveixen per «allargar el temps» però no per aturar la pandèmia. Tampoc comprèn que el Govern central no hagi escoltat els consells de fer un confinament més dur com el de Xina i que es permeti al transport públic i a empreses que no són essencials seguir funcionant. Creu que és una conducta «suïcida». Entén que és complicat deixar de treballar, però ens «hem d'autoprotegir» perquè aquest virus «es pot parar» i estem «en risc».

Per a ell, les persones que se salten el confinament haurien «d'anar a treballar a l'hospital per veure la realitat. El personal sanitari i de neteja hi està convivint a primera línia». De cara al futur, opina que «hi haurà un abans i un després» i «el món canviarà per a millor», però «haurem pagat un preu molt alt».

Salvi Huix vol conscienciar la població i per això publica vídeos amb la seva experiència al seu canal de YouTube, Salvi Huix.