Valentí Closas és un dels infermers de l'UCI de la Fundació Althaia de Manresa que aquests dies lluiten sense treva contra el coronavirus. Una lluita a primera línia que està sent molt dura i genera molt estrès.

L'allau de pacients i el fet que una part dels sanitaris estiguin confinats a casa han provocat que especialistes d'altres unitats s'hagin bolcat a atendre els pacients amb la Covid-19 i que, en alguns casos, el personal sanitari hagi hagut de doblar torns. A més, «s'està donant el 200% per cobrir-ho com es pugui», diu Closas.

Emocionalment és molt dur

Els pacients ingressats per la Covid-19 estan aïllats i no poden tenir contacte amb la família, això fa que «els afecti en la seva recuperació». Afegeix que «els genera molta angoixa no poder-ho compartir amb algú proper o que els agafin la mà». Malgrat que estiguin sols, amb els pacients que estan conscients, i dins del que sigui possible, «intentes acompanyar-los i estar el màxim possible amb ells» i «t'ho agraeixen». I conclou que «emocionalment és molt dur». Closas vol tranquil·litzar els familiars dels pacients ingressats: «Estem donant el 200% i intentem fer el millor possible la nostra feina». Sempre informem la família de la seva evolució i aclareix que si «algun dia no els hem trucat, és perquè hem prioritzar alguna actuació urgent».

Tota aquesta situació que estan vivint els està afectant psicològicament, «estem esgotats emocionalment». Valentí Closas explica que els pacients amb coronavirus ingressats a la UCI «són malalts que respiratòriament estan molt greus, i si li sumes la pressió de poder-te infectar» fa que ho «vivim amb molta pressió», i «aguantar-ho durant tants dies és molt dur». També veure «els pacients sols i que no poden tenir el suport de la família, ni ningú que els pugui agafar la mà, psicològicament ens afecta».

La unitat de crítics està totalment aïllada i el personal s'ha de salvaguardar amb l'equip de protecció individual (EPI): una granota impermeable, mascareta FP2 o FP3 segons el cas, polaines, casquet i ulleres de protecció. Aquesta equipació és una barrera de defensa contra el coronavirus però comporta «una càrrega psicològica i molt estrès» perquè l'han de portar més de set hores, i en el torn de nit, més de deu hores.

A més, tenint en compte totes les informacions que arriben als treballadors sanitaris de com s'està portant la gestió des de les administracions i el Govern central, «no ajuda a alleugerir l'angoixa». Les informacions que arribaven a l'inici deien que només afectava persones grans o amb patologies prèvies, però «tenim casos de persones entre 50 i 60 anys, la majoria amb patologies prèvies, però també hem tingut casos que no en tenien». Tot això ha fet que alguns companys s'hagin vist sobrepassats i hagin «acabat plorant».

Hi ha gent que no n'és conscient

A més, recomana a tothom «que es quedi a casa i que tinguin molta paciència». Incideix que intentin ser «el més positius possible i sortir només pel que sigui imprescindible». Recomana rentar-se molt bé les mans, no sortir de casa si no és necessari i mantenir la distància amb altres persones, però també que «tota precaució és poca». Per això aconsella treure's les sabates en entrar a casa, i tots els objectes que no es tornin a fer servir, com la cartera o les claus, deixar-los dins una capsa de cartró o una bossa de plàstic, no «tenir-ho escampat per casa».

Respecte a dur mascareta i guants pel carrer, comenta que «si la gent fos curosa i mantingués la distància i es rentés molt sovint les mans, possiblement no caldria», però «si no som capaços de quedar-nos a casa, hi ha gent que surt a córrer i va cada dia a comprar el pa, potser sí que és necessari».

Particularment, la seva parella també treballa en l'àmbit sanitari, concretament en una farmàcia, i ella ha de «batallar diàriament» per explicar als clients que no surtin de casa sinó és imprescindible. Hi ha gent que encara «banalitza la situació» i es pensa que «s'està exagerant», diu Closas. «Encara no són conscients de la situació, es pensen que a ells no els passarà», explica Closas. I afegeix que «tots hi estem exposats, tothom té números».

La cadena de transmissió és «rapidíssima» i sí que «hi ha persones que passen el confinament a casa amb pocs símptomes», però davant de qualsevol «signe d'alarma que els dificulti respirar han d'acudir a l'hospital».

Un virus que causa moltes morts

Closas creu que les mesures que va decidir el Govern central a l'inici de la pandèmia no van ser suficients i que era necessari un «confinament total». Per a ell «no té sentit demanar a la gent que es quedi a casa i que hagin d'anar a treballar en una fàbrica al costat d'altres companys». Creu que a l'inici es va banalitzar el coronavirus, tot i que a la Xina ja estava causant moltes morts, i es van pensar que «aquí no arribaria». Recorda les declaracions del Dr. Simón, cap del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, el qual va dir que a «Espanya només hi hauria algun cas aïllat». «Quan penses que aquesta persona està al capdavant et genera molta angoixa i incertesa». De fet, Simón ha donat positiu en el test de coronavirus

Respecte al triatge a l'hora d'ingressar un pacient, comenta que «no depèn de l'edat, sinó de la qualitat de vida i de les possibilitats que tingui de sortir-se'n». Posa com a exemple que si «hi ha un pacient de 50 anys amb molta patologia prèvia i un pacient de 70 anys sense cap patologia, s'ingressarà abans el de 70». Tot depèn de «la qualitat de vida».

Finalment, Closas vol deixar clar que «la gent sigui conscient de l'enorme esforç que s'està fent des de sanitat» i que agraeixen molt les mostres de suport que estan rebent de la població, però que, quan això acabi, es «transformi i surtin al carrer a reivindicar una millora de la sanitat» perquè és «un sector molt maltractat».