La pancarta que penja d'una de les finestres de la llar El Turó d'Ampans, a Pineda de Bages, té un missatge esperançador: «Tot anirà bé», escrit sobre un arc de Sant Martí. L'han pintat alguns dels 22 infants i adolescents que viuen en aquesta llar, amb l'ajuda dels seus cuidadors. La situació provocada per la crisi sanitària del coronavirus no és fàcil per a ningú, però per a infants amb pluridicapacitat, trastorns de conducta i autisme, el confinament encara els ho posa més difícil.
Al Turó hi ha la població infantil «més vulnerable», explica Janeta Camps, directora de Serveis d'atenció directa a les persones d'Ampans. Tenen entre 0 i 18 anys, n'hi ha sense mobilitat, sense parla, amb discapacitat en moltes àrees funcionals, amb malalties respiratòries, afectacions al sistema digestiu, autisme... En definitiva, «amb factors de risc molt importants». «Normalment ja tenen una atenció mèdica molt continuada, i ara hem hagut d'extremar les precaucions, específicament en aquesta llar, per evitar contagis», afirma Camps. Alguns usuaris són tutelats per la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) de la Generalitat, que n'ha retirat la custòdia a les famílies.
L'entitat ha blindat les seves llars per evitar la propagació del virus. Tot i això, aquesta setmana s'han registrat sis casos positius: una usuària de la residència La Colònia de Súria, de 65 anys, i que està a punt de rebre l'alta mèdica; tres persones usuàries de la llar d'Urpina, també en estat lleu i aïllades a la mateixa residència; i dos treballadors d'atenció directa i serveis residencials, un d'ells ingressat a Althaia que evoluciona favorablement i un altre confinat a casa seva, en estat lleu.
A més, una cinquantena d'empleats estan de baixa per simptomatologia lleu o per haver estat en contacte amb persones contagiades, i d'altres no treballen perquè tenen fills menors de cinc anys, persones vulnerables a càrrec o problemes mèdics.
No ha estat necessari fins ara, però Ampans té una zona habilitada a Santa Maria de Comabella (Santpedor) amb una «àmplia capacitat» per si fes falta aïllar possibles casos de coronavirus. «Ampans ha posat tots els efectius de personal, estructurals i immobles a disposició d'aquesta situació», puntualitza Camps.
La setmana passada, en una altra llar juvenil, hi havia dos nois en aïllament preventiu que presentaven símptomes lleus i febre. En el cas d'haver d'aïllar preventivament algun infant, se'l deixa sol en una habitació, però s'hi posen elements perquè «pugui estar més còmode, no tingui por i se senti segur». Camps destaca que «tenim entorns residencials molt bons, i això facilita l'aïllament. Ens dona marge per treballar amb ells».
De fet, hi ha una normativa que permet que les persones amb discapacitat i trastorns facin petits passejos terapèutics. «Els fem al voltant de les llars, en grups molt reduïts. Els nostres psicòlegs i infermers han fet un estudi dels nens a qui terapèuticament els convé sortir, controladament, perquè no fer-ho pot implicar una alteració que pot ser més greu», explica Camps.
Pel que fa a les mesures de seguretat que s'han implantat als equipaments residencials, són molt estrictes. A la llar El Turó, on ens rep Camps, s'han delimitat tres àrees, el personal i els usuaris de les quals mai es barregen. En el cas que sortís un brot, «el tindríem en una àrea reduïda i ens permetria posar el focus allà on s'hagi produït el problema». A tots els treballadors se'ls pren la temperatura i se'ls desinfecta les mans tres cops al dia (a l'entrada, a mig torn i a la sortida). El mateix es fa amb tothom que ve a la residència -repartidors que porten material o la mateixa periodista que escriu aquestes línies, per exemple- i s'anota en un registre el nom i el telèfon mòbil de cadascú per conèixer la traçabilitat del virus en cas d'un possible contagi.
Videotrucades amb les famílies
Ampans va restringir les visites familiars a les seves residències des que es va decretar l'estat d'alarma per la Covid-19. Moltes famílies, assegura Camps, no poden tenir cura de l'infant o l'adolescent a casa perquè requereixen una atenció molt complexa. Per tal que la mesura tingui el menor impacte en els residents, s'intenta que tinguin contacte diari o setmanal amb la família a través de videotrucades o Skype: «Hem posat tots els mitjans per facilitar la comunicació i hi ha molta confiança entre els cuidadors i les famílies. Totes han entès que hàgim prohibit les visites».
Les videotrucades també s'utilitzen per fer un seguiment de les persones que viuen soles, en aquest cas usuaris d'Ampans ja adults, així com per mantenir el contacte amb voluntaris de l'entitat que ara no poden visitar les llars. «N'hi ha un que els portava amb bici que ara els anima a fer servir l'estàtica una estona cada dia, i d'altres que els ensenyen com fer exercicis de psicomotricitat a casa, per exemple», relata la responsable.
Els professionals de les llars han hagut de fer un esforç per buscar nous reptes cada dia i activitats que motivin els residents i els ajudin a suportar aquesta situació de la millor manera possible. Utilitzen recursos pedagògics que incorporen eines multimèdia; potencien l'aprenentatge de tasques domèstiques i hàbits d'higiene personal, sobretot per als joves que algun dia viuran sols; i s'inventen jocs com ara que la llar és un vaixell i cada infant només pot salvar un objecte. També fan vídeos i pancartes per ensenyar al món «que estem bé. Hem de ser positius, però alhora ajudar-los a entendre què passa, perquè no els podem deixar al marge dels problemes. La majoria s'ho han pres millor del que ens pensàvem».
