Marcelino Solà Traserra, l'home de més edat de Manresa, ciutat on va néixer i on vivia, i el quart més longeu de l'Estat, va morir dimecres a la matinada als 109 anys per culpa d'un constipat, segons va informar el seu fill Jaume a aquest diari, profundament afectat per la mort del seu pare, que encara fa quatre dies, tal com va explicar ell mateix a Regió7, anava a l'hort de casa a llaurar la terra o a treure les males herbes.

Solà deixa dos fills, el gran, Climent, amb qui vivia, i el Jaume; dos nets (un tercer va morir) i dos besnets. El seu fill petit comentava ahir que «se n'ha anat a dormir i s'ha quedat com un ocell». Explicava que el seu pare «estava amoïnat per la feina que donava» i que «darrerament repetia massa que el deixéssim morir». El definia com «un home resistent a tot» i afegia que «hem d'estar tranquils perquè ell ho ha estat en tot moment. S'ha deixat portar molt bé i, el més important, no ha patit».«Ens deixa un gran buit»

Encara abans-d'ahir el va visitar la doctora i li va canviar la medicació que prenia pel refredat, cosa que el va fer revifar una mica abans d'anar a dormir. «Ha tingut la mort que tots voldríem. Anar a dormir i no despertar-te», asse-nyalava el seu fill Jaume, ahir a la tarda. Assegurava que «ens deixa un gran buit» i que el moment actual, amb les restriccions per culpa del coronavirus, que no permet fer vetlles ni funerals i ha limitat molt l'accés al cementiri quan hi ha un enterrament, no posa les coses fàcils a les famílies que perden un ésser estimat.

Marcelino Solà Traserra va néixer al barri del Poal de Manresa, a cal Climent, que és com es deia el seu pare. Va venir al món l'1 de gener del 1911 enmig d'una gran nevada i en una família de pagesos, on era el tercer de quatre germans, tres homes i una dona. El seu pare no el va inscriure fins al dia 7, de manera que tenia el privilegi de poder celebrar el seu aniversari dues vegades. De fet, així ho va fer el gener passat.

Regió7 hi va parlar en diverses ocasions per comentar amb ell les seves vivències i les claus d'una longevitat tan ben portada. En una d'elles va comentar que el secret per superar els 100 anys era tenir tranquil·litat, que «conèixer la meva dona i el naixement dels dos fills són els moments més feliços de la meva vida» i que «quan no recordo que tinc més de 106 anys i soc gran, baixo a l'hort i em poso a treballar. Al cap de mitja hora les cames se'm queixen i penso que he de parar perquè si no demà estaré baldat». Lamentava no haver-se pogut treure el carnet de conduir i afirmava que, si havia de triar, preferia un bon arròs, macarrons o fideus a la cassola abans que amanides.

El segon de Catalunya

A la llista de superlongeus del Gerontology Research Group, el manresà hi apareix actualment com el quart home més ancià d'Espanya. Davant seu hi ha Saturnino de la Fuente García, Joaquim Illas Illas i Germán Cifuentes Higuera. Anteriorment, l'avi de cal Climent, com se'l coneixia, hi fugurava com el tercer més gran perquè no hi constava Cifuentes Higuera. També era la persona més anciana de Manresa, el segon home més ancià de Catalunya i la 26a persona més anciana de tot l'Estat espanyol.