Benjamin Gompertz va ser un anglès que el segle XIX es dedicava a les assegurances i feia prediccions de l'evolució de la vida de la gent segons la seva edat per calcular les quotes que havien de pagar. L'anomenada corba de Gompertz forma part del model matemàtic desenvolupat per un equip d'investigadors del grup de recerca de la UPC i de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, entre els quals hi ha el científic manresà Pere-Joan CardonaEl que fan és quantificar cada dia la situació per zones i països, i predir l'evolució per als següents tres dies de l'epidèmia per Covid-19.
Cardona, doctor en Medicina i Cirurgia i especialista en Microbiologia i Parasitologia, conegut per la seva recerca d'una cura per a la tuberculosi, fa anys que col·labora amb l'equip d'investigadors del grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC en temes de tuberculosi. Explica que «tothom ens demana quin és el pic». La seva resposta la setmana passada, quan Regió7 hi va parlar, va ser que «ja es va veient que en quinze dies s'ha de notar molt i hem de poder veure el final del túnel». A partir d'aquí, deia, «s'haurà de començar a desescalar». Advertia, però, que «una cosa és el nombre de casos i l'altra és la gent malalta. Això costarà dies. Ens podem trobar en la situació que la gent ja pugui estar més lliure però el drama continuarà als hospitals, on han d'estar intubats més de vint dies».
Un precedent el 2002-2003
L'investigador recorda que «el 2002-2003 ja va sortir un virus «pràcticament igual. Era deu vegades més mortal i es va controlar amb les mesures que s'han fet ara. Era el SARS-COV1 i ara és el SARS-COV2. Va sortir, es va eliminar i va desaparèixer de la terra amb mesures de contenció». Sobre l'actual, remarca, «quan la gent diu que hem frivolitzat dient que s'assembla a la grip, no és cert. És tan contagiós com la grip. És el que feia més por. El que passa és que és deu vegades més mortal que la grip». S'hauria d'haver fet abans la contenció? «Quinze dies abans haurien estat quinze dies més de misèria, de ruïna. Era un equilibri difícil de gestionar i crec que en la mesura del possible s'ha gestionat bastant bé, en el sentit que el sistema sanitari ha respost d'una manera fantàstica, espectacular. S'han reorganitzat tots els equips, hi ha hagut un esforç titànic. La gent no s'adona del que ha passat en realitat a dins dels hospitals. Hi ha una feina brutal. S'està reconvertint tothom. Fent el símil d'una guerra, tot i que no m'agrada, el que ha passat als hospitals deu ser el que més s'hi assembla».
No només posa en relleu la tasca dels professionals en general. També d'una bona part de la societat. «Hi ha les iniciatives de fer nous respiradors amb impressió 3D. S'hi ha posat tothom. Tot tipus d'empreses que han fet peces. És un esforç titànic», destaca.
«No estem fent el passerell»
Dins el munt d'iniciatives per aportar llum a la foscor que ha generat el coronavirus s'hi pot incloure l'estudi amb la UPC del qual forma part. «Ells van fent els seus càlculs i jo miro de donar la meva opinió. Hi ha molta col·laboració amb el Govern català i amb institucions europees». En concret, explica, «el que anem publicant cada dia és que s'ha aturat el nombre de casos i això vol dir que el que hem fet està bé i que la taxa de creixement està per sota d'1 i estem en vies de controlar la infecció. Es va veient una mica el final del túnel, que tot això serveix per a alguna cosa i que no estem fent el passerell». Dit això, esmenta «l'explosió a Igualada que és molt important, molt més del que la gent es pensa. Afortunadament, es va actuar superràpid».
A partir del moment actual, Cardona planteja dos escenaris: «Un és que pugui desaparèixer com va succeir amb el primer. El que passa és que s'està estenent molt, hi ha molts casos i això serà difícil». L'altre és veure, «quan vagi cap a l'hemisferi sud, si són capaços de contenir-lo i amb quina intensitat ho poden fer. Assegura que això és molt important perquè la base que té de regenerar-se, a diferència del virus de la grip, en el qual hi ha més intercanvi entre animals, aquest virus no la té i aquí hi ha una esperança important. Hi ha gent que diu que hem d'esperar que tothom s'infecti, però jo això no ho crec. Només faltaria. Seria impensable! De fet, ja tenim que a Espanya hi ha un 15% de la població infectada. Són números alts però no s'arribarà al 80% ni de bon tros».
Tal com ja va dir Oriol Mitjà, col·lega de Cardona a Can Ruti, que està buscant una vacuna per a la Covid-19, el manresà és del parer que «s'haurà de veure com es torna al dia a dia, com es va desescalant tot aquest confinament perquè sigui d'una manera raonable. Com menys infectats, menys capacitat d'infecció i ja li tindrem el peu al coll, però s'ha de mantenir cert temps i anar relaxant la contenció». Després, insisteix, «el testimoni es passarà a països de l'hemisferi sud i caldrà veure què poden fer ells. Si el poden controlar i aturar-ne la progressió hi ha una certa possibilitat que el puguem eliminar».
I l'hivern vinent?
Per al científic, «quan nosaltres l'eliminem del nostre hemisferi, que acabarà passant, perquè amb el bon temps s'anirà eliminant, si va circulant cap al sud per buscar les temperatures més fredes, caldrà veure què fan allà. Si arriba en un percentatge molt més baix a la població i es pot contenir bé, es pot arribar a eliminar i no patir que torni l'hivern vinent perquè, així com a la grip sempre hi ha hagut una mena de xup-xup entre diferents animals -els ocells i els porcs tenen capacitat de mantenir virus que poden afectar els humans-, en aquest cas no existeix».
Aquest tema no és anecdòtic. Per exemple, fa notar que «hi ha un altre virus que és el SARS de l'Orient Mitjà que sí que té un reservori, que són els dromedaris i van afectant constantment els humans. En el cas del SARS-COV2 no hi és. Depenem de nosaltres a l'hora de fer aquesta contenció. Si som capaços d'anar-la rebaixant podem guanyar com es va fer amb el primer, a canvi de molta despesa, però és una possibilitat versemblant». Al seu parer trobar una vacuna és «difícil perquè és un virus que muta molt. Ja hi ha moltes vacunes contra el SARS. Se n'han fet moltes a nivell experimental. Més de cent. Això ho vaig revisar i hi ha molta feina feta, però el virus va canviant, però l'avantatge que tenim és que si podem aturar el virus no es pot amagar enlloc».
I en el futur?
Cardona recorda que amb la grip A del 2009, «al sud hi va haver una escabetxada total i aquí tothom es va espantar durant sis mesos, va comprar la vacuna i no va passar res. En aquell moment es va criticar el Govern perquè havia comprat vacunes a preu d'or». De cara al futur «hi ha aquesta possibilitat. Ens hem de preparar comprant tot l'arsenal que puguem de vacunes, tractaments antivirals i la resta, però també hi ha l'esperança que només pel sol fet de contenir ens el puguem carregar».
