A Manresa ja s'havien vist porcs senglars voltant per l'Anella Verda en anteriors ocasions abans de les que es van poder captar fa uns dies, però no és habitual, tot i que també n'hi hagi a l'entorn natural de la capital del Bages, veure-hi cabirols. El confinament de les darreres setmanes ha fet que perdin la por en no detectar presència humana i que cada vegada s'acostin més a la ciutat, fins al punt que la setmana passada n'hi ha un que es va entrar al nucli urbà i va voltar per diversos carrers a l'entorn del Baixador dels Ferrocarrils i de l'avinguda de l'Abat Oliba, tal com va explicar aquest diari. Finalment, va ser capturat. Preveient que aquesta sigui una situació que es pugui repetir, l'entitat ecologista Meandre de Manresa, associació que té com a objectiu la preservació, coneixement i divulgació del patrimoni natural de Manresa, a través de la biòloga i veterinària Laura Garcia Vila, que l'assessora en temes de fauna, ha volgut fer un seguit de propostes per evitar nous errors com els que considera que es van produir en aquesta ocasió si es presenta un nou cas en el qual calgui capturar un cabirol per retornar-lo a la natura.

Garcia recorda que "el dia 9 d'abril es van fer virals a les xarxes unes imatges que mostraven un cabirol que s'havia aventurat a passejar-se pel mig de la ciutat de Manresa. Aquests dies en què els humans no envaïm l'espai natural les espècies salvatges recuperen territori. El fet va mobilitzar Mossos d'Esquadra i el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) que, després del que es suposa una persecució llarga, el van acabar capturant".

Les preguntes davant la captura

Remarca que "primerament cal plantejant-nos si realment era necessari tal desplegament i si els protagonistes eren els més adients per treure un exemplar de fauna de dins d'una ciutat buida i sense pràcticament trànsit. De si en uns dies d'emergència sanitària i en què molts petits municipis denuncien poca presència policial per detenir l'arribada d'incívics a les segones residències, els mossos i el SEM s'haurien de dedicar a aquest tipus de tasques. Aquesta decisió però, no em pertoca a mi, sinó a les autoritats competents que se suposa que han de tenir uns criteris preestablerts per decidir el tipus d'actuació . Seria bo, però, que qui decideix l'actuació tingués la humilitat per preguntar-se si realment està capacitat per dur-la a terme de forma correcte i assenyada".

A banda de biòloga i veterinària, Garcia ha treballat durant anys amb rescat de fauna a l'estranger; actualment, exerceix de veterinària a Moià. "Els professionals que ens hem dedicat a treballar amb animals salvatges sabem que l'estrès els pot provocar fins i tot la mort. Els cabirols pertanyen al grup dels ungulats, essent aquests especialment propensos a desenvolupar la síndrome coneguda com 'miopatia per captura'. Resumint-ho a grans trets, són animals presa que alliberen una gran quantitat de catecolamines, com l'adrenalina, en el moment en que se senten amenaçats i volen fugir. Això els permet mobilitzar tots els recursos d'energia del cos cap als músculs i certs òrgans vitals a l'hora de poder córrer ràpidament i escapar del perill. Aquesta resposta fa que s'acumulin molts productes tòxics al cos degut al metabolisme anaeròbic, que és el que es posa en marxa en aquestes situacions. Si després d'un estrès perllongat (com pot ser una persecució) l'animal és capturat i immobilitzat sobtadament (sense ni tan sols intentar minimitzar l'estrès amb una acció tan simple com tapar-li la visió), les toxines que ha generat no es poden eliminar gràcies als moviments musculars i lesionen teixits i òrgans vitals. A vegades la mort de l'animal es produeix quasi a l'acte, però en altres casos apareix dies o fins i tot setmanes després d'una llarga agonia. Al llarg de la meva vida professional he intentat revertir casos de miopatia per captura. Mai amb èxit. Un cop desencadenada la lesió és molt difícil revertir-la. A la literatura científica hi ha poquíssims casos de recuperació".

"Pitjor que un tret entre les banyes"

Dit això, fa notar que "si abans d'actuar, les autoritats responsables d'aquesta captura haguessin consultat a qualsevol expert s'haurien assabentat que una persecució i contenció mal feta és pitjor que un tret entre les banyes. El cabirol és una espècie cinegètica, se'n permet la caça. Així que considerant-me una fervent defensora de la conservació de fauna hagués entès abans un sacrifici sense patiment que no pas l'actuació 'espectacle' maldestre amb altíssimes possibilitats d'acabar amb una mort agònica i lenta. Aquest dies es repetiran situacions similars. Aquest escrit és una petició per intentar millorar la resolució d'aquests casos. Cal comptar amb persones capacitades i expertes en el tema: Agents Rurals, el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma o veterinaris i biòlegs amb experiència poden proporcionar un bon assessorament".

Sortosament, fa notar l'experta, "la natura és sàvia i en molts casos els animals curiosos saben tornar al seu hàbitat natural. Malauradament, quan aquesta pausa acabi el nostre sistema socioeconòmic aliè a l'equilibri delicat de la natura ja els tornarà a deixar ben clares on són les fronteres de la civilització desnaturalitzada".