Evidentment en Florenci Serra i Muntaner era un molt bon manresà. Crític amb gairebé tot i amb gairebé tots, però sempre pensant en el bé de la ciutat i dels seus ciutadans. Si hi havia un projecte que creia interessant per a Manresa, ell feia per un. Tenia les seves fílies i fòbies però era tot un personatge. Era el Florenci.

Ens vàrem conèixer des de molt joves al lloc on coincidíem tots, curiós costum, que era donant voltes amunt i avall del Passeig.

El recordo sempre tot elegant, presumit, i a l'hivern amb un d'aquells abrics blau marí de moda que li arribava quasi fins als peus.

Primer va treballar a Irsa, Lejías Jubert, i com a administratiu a Calçats Torra al Born i a Comercial Morros al passeig del Riu, posteriorment a Bankunión, i va acabar la seva carrera laboral com a director del Banco Pastor a Manresa.

En l'àmbit no professional recordarem la seva gran tasca com a president de la Creu Roja de Manresa, de la Jove Cambra de Manresa i de les Joves Cambres de Catalunya, com a impulsor de la Fira de l'Aixada i d'una renovada cavalcada de Reis, com a administrador i president del Patronat de les Festes de la Llum, i impulsor de la Transèquia, com a membre destacat del Biela Club, d'Ampans, de les Enramades de la carretera de Vic, de les ExpoBages, de TV Manresa, i d'un llarg etcètera.

Va tenir una segona residència a Palamós i allà també es va integrar plenament a la vida associativa local.

I des de fa 34 anys era el «governador», millor dit l'«alma mater» o «pal de paller» de Tertúlies a la Cuina, on quinzenalment es reuneixen uns 20 «prohoms» de la ciutat per tenir interessants debats, moltes vegades acompa-nyats per un destacat personatge. Gràcies al seu personal esforç i constància han passat per la taula de les Tertúlies destacades personalitats tant de la vida local com catalana, espanyola i internacional. No desaprofitava cap oportunitat per parlar-los de Manresa i promocionar-la.

Va estar molt a punt d'entrar, pel capdamunt, a la vida política local, ja que fou temptat per uns llargs i importants cants de sirena.

Era un home inquiet, auster, servicial i predisposat a donar un cop de mà a qualsevol amic que ho necessités. Era un organitzador nat. Bon amic dels amics.

Ahir a les quatre de la matinada ens va deixar. Aquest terrible virus que ens envaeix se l'ha emportat. Des de fa més de dos anys, però, aquest ja no era el nostre Florenci. Va patir una d'aquestes malalties neurològiques tan preocupants i cada vegada més freqüents que malmeten la vida del pacient i transformen la vida de totes les persones que l'envolten. Un veritable calvari.

Sap greu dir-ho però en les circumstàncies en què estava tant de bé li ha fet Déu. Són molts els amics que freqüentment el visitaven a l'Hospital de Sant Andreu i sempre sortien molt preocupats pel seu progressiu deteriorament.

Estava casat amb la Meylin Rovira, bona companya i gran persona, i tenen dos fills, l'Anna, optometrista, i l'Alexis, que durant anys s'ha dedicat a la política i va ser regidor a l'Ajuntament de Manresa. Deixa quatre nets, a dos dels quals (bessons) els ha fet més de pare que d'avi.

Adeu, Florenci, et trobarem molt a faltar i deixes un gran buit dins la teva família, però sàpigues que has estat un exemple de generositat i entrega cap a la teva ciutat. Gràcies per tot. Que reposis en pau.