La vida als carrers de Manresa va recuperar ahir una certa normalitat en el primer dia de desconfinament parcial per als menors de 14 anys, i va deixar enrere la buidor del darrer mes i mig. Zones com el passeig Pere III o el del Riu van ser especialment freqüentades, sense cotxes, però amb molta petita bicicleta, molt patinet, i amb els nens i nenes de protagonistes. Tampoc no hi havia presència policial ni vigilància, com a mínim durant el matí i pel centre de la ciutat.

Relacionades

Sense poder jugar, de manera conscient o controlats pels pares, els infants es limitaven a passejar o recórrer petites distàncies a peu o amb la bici o el patinet, si en portaven, i en molts casos s'aprofitava l'ocasió per saludar des del carrer els avis que sortien al balcó i a qui feia un mes i mig que no veien fora de les videotrucades.

La mascareta era una novetat per als infants, acceptada i ben portada en la majoria dels casos (tot i que alguns anaven sense), com també les distàncies mínimes de seguretat, que per regla general es mantenien entre estranys però costava més quan hi havia trobades amb amics, veïns o coneguts.

I és que era molt fàcil trobar-se, perquè les ganes de trepitjar carrer ja es van deixar notar de bon matí i entre nens i nenes de totes les edats. Judit Díaz, de 13 anys, veia com aquests dies el seu germà gran treia a passejar el gos «i ara ja em tocava a mi poder sortir una mica i que em toqués el sol», explicava. Qui no en tenia gaires ganes és Mateu Fàbregas, d'11 anys, que ja s'havia acostumat a estar a casa, assegurava ahir acompanyat del seu pare, Josep Maria, que finalment l'havia pogut convèncer per sortir «una mica obligat». I és que «s'ha adaptat molt a casa, es distreu tot sol, sap jugar i no ha trobat gaire a faltar poder sortir», explicava el seu pare.

Crítiques, dubtes i malentesos

De fet, l'anhelada sortida pels nens, també ho era per a molts pares, que ahir celebraven poder sortir a passejar amb els fills però no tant les maneres de fer-ho. Ahir era el dia de prova, i entre alguns pares hi havia dubtes sobre qui pot acompanyar els fills o a quins llocs es pot anar.

També se sentien les primeres crítiques, sobretot per com s'havia informat de les mesures: de manera precipitada (fins dissabte no es va publicar al BOE), i tan canviant que ha generat confusió. «Hem passat d'un extrem a l'altre, de poder anar amb els nens només a comprar com es va dir al principi, a poder anar on vulguis a menys d'un quilòmetre i gairebé sense restricció horària», explicava Guillem Camprubí, que pensa que sense una distribució per franges d'edat els car-rers es poden tornar a omplir més del compte sense necessitat.

Marta Fornés també es veia ahir una mica perduda: «No sabíem gaire com havíem de sortir, ni a quines hores perquè uns dies ens han estat dient unes coses i els atres dies unes de diferents. Al final podem sortir de 9 del matí a 9 una hora al dia, però no sé com ho controlaran», exclamava. Ahir Fornés va sortir amb bicicleta amb els seus fills, Nil i Èric Gannau, i van optar per anar fent una ruta circular amb les bicis perquè «no ens podem allunyar més d'un quilòmetre de casa, però tampoc no sabem ben bé què és el que hem de fer».

Carlota Momino, que ahir va sortir a passejar amb el fill, també és del parer que les franges horàries «haurien evitat una afluència a totes hores». Es queixa que les mesures s'han concretat tard «i encara hi ha massa dubtes oberts».

Mònica Ponsa, en canvi, valorava positivament l'horari més ampli i flexible que s'ha establert finalment perquè li permet adaptar-se més bé per sortir amb la seva filla Aura, d'11 anys. La trava, deia, «és que els veïns del centre de Manresa no puguem anar al camp», en el sentit que «caminar pels carrers uns dies, molt bé», però gaires més ho troba massa limitat, i per això reclama l'obertura, per exemple, del parc del Castell «i una mica de zona verda en una ciutat encimentada com Manresa».

En general, tampoc no s'entén per què només un dels progenitors pot sortir amb el fill si conviuen junts a casa, ni tampoc que s'impedeixi l'accés a determinats espais però no al supermercat. Ho deia Sílvia Navarro, que ahir passejava amb el seu fill Pau, de dos anys i mig per l'entorn de la plaça de les Oques. «No és gaire lògic que no puguem sortir tots tres i disfrutar-ho junts si igualment vivim a la mateixa casa. En el fons, es tracta de fer el mateix però a l'aire lliure», deia, i lamentava que «hi ha mesures que no s'entenen gaire perquè són una mica incongruents».