Natàlia Brichs viu al carrer Gaudí de Manresa i ahir al matí va sortir a caminar una estona amb la seva filla Ènia Muñoz, de 3 anys, pel passeig Pere III.
Com han viscut aquest primer dia de sortida al carrer mare i filla juntes?
Molt bé, i això que la nena encara no m'havia demanat per sortir i he estat jo qui li ha proposat aquest matí, però està molt contenta.
Satisfetes per les dues bandes, doncs?
Sí. Ella encara és petita i no ho acaba d'entendre, però ho necessitava perquè ja fa uns dies que la noto intranquil·la i neguitosa, i segurament és pel fet d'haver estat tant de temps tancada a casa. Tinc un altra filla d'un any i mig, però de moment aquest matí l'he deixada a casa. La meva parella és una persona de risc perquè té asma i bronquitis crònica i encara no pot sortir, i en aquestes circumstàncies, hauré de mirar de combinar-me jo les sortides de la millor manera possible.
Té marge de 9 del matí a 9 de vespre. Li va bé, doncs, aquesta flexibilitat?
Personalment em va bé així perquè m'ho puc combinar més fàcilment, però mirant-ho globalment crec que hauria estat millor establir uns horaris per edats per mirar de no coincidir tots. De fet, des de la Generalitat ja s'ha recomanat als més petits sortir d'11 a 1 i als més grans de 4 a 6, i això està bé, però per altra banda, no entenc per què no ho amplien també de 9 a11 i de 6 a 9. Hauria estat bé posar aquestes quatre franges horàries o dues de més extenses.
Costa habituar-se a les distàncies mínimes que es demanen?
En realitat, no. Anem veient altres nens i nenes però per ara no ens costa mantenir les distàncies. Ens hem trobat coneguts i ho hem pogut respectar sense problemes.
Ha sortit amb l'Ènia sense cap joguina. En té prou amb un passeig?
M'ha demanat d'emportar-se una moto que té però avui he preferit que no agafés cap joguina. Primer m'estimo més observar una mica a veure com va tot, i a partir de demà ja ho veurem.
