El doctor José Gregorio Zorrilla Riveiro (Vigo, 1972), cap de Servei d'Urgències i Emergències de la Fundació Althaia de Manresa des del 2009, considera la decisió d'obrir parcialment el confinament «un gran error; un més en la gestió d'aquesta crisi». Afirma que «el nostre sistema sanitari no podrà superar una segona onada com la primera, cosa que no crec que arribi a passar, això espero, però decisions com aquesta crec que ens posen novament en perill». Llicenciat en Medicina i Cirurgia, especialista en Medicina Familiar i Comunitària i doctorat en Medicina, es mostra especialment orgullós del seu equip a Urgències. S'hi refereix com a «la força de l'equip», una frase on inclou tota la societat, també «els que, estant a casa seva confinats, ens ajuden de forma infinita a enfrontar-nos a aquesta malaltia terrible».

Què està suposant aquesta crisi sanitària?

La pitjor prova que el nostre sistema sanitari i els sistemes sanitaris de tot el món han hagut i han de gestionar. Cap país del món té un sistema sanitari preparat ni estructuralment ni organitzativament per afrontar una crisi com aquesta. És per això que, davant els avisos de les autoritats sanitàries internacionals, cal reaccionar, no negar ni esperar. Hem comès els mateixos errors que en la pandèmia de la grip del 1918.

I per a les Urgències de l'Hospital de Sant Joan de Déu?

Un esforç organitzatiu i funcional molt important. A nivell organitzatiu, s'ha hagut d'adaptar fent una sèrie de canvis en les àrees assistencials. Hem hagut de diferenciar les àrees per a persones amb problemes de salut relacionats amb la infecció per Covid-19 i les zones netes per a pacients que, a priori, tenen diferents malalties no relacionades amb la infecció. Aquest canvi organitzatiu també es va fer a la resta de l'hospital. A nivell funcional, hem hagut d'aprendre a marxes forçades el que fa referència a la malaltia.

Com es pot afrontar una crisi d'aquesta magnitud, totalment nova i inesperada?

La manca d'alerta sanitària va fer que no tinguéssim gaire temps per preparar-nos, però si hi ha quelcom que defineix els serveis d'Urgències és la seva gran capacitat per adaptar-se a situacions adverses. La incertesa forma part del nostre treball diari, no és res nou per a nosaltres.

Però això supera tot el que hem viscut fins ara. Ha afectat el sistema de triatge? S'ha hagut de canviar?

El nostre servei és un dels que fan més activitat assistencial urgent a Catalunya, tot i no ser dels que tenen més població de referència. Normalment, abans de començar aquesta crisi, feia molta activitat poc o gens urgent, com passava a tots els serveis d'Urgències del nostre entorn. Persones que feien consultes per problemes de salut menors que podien ser atesos pels especialistes de l'atenció primària. Ara, aquest és un luxe que no ens podem permetre. Actualment, estem visitant un nombre menor de persones però amb problemes de salut molt més greus. Com a dada, de cada 100 pacients que anaven a urgències abans de la crisi, n'ingressaven 13. Actualment, n'ingressen 65.

Quan es van fer les noves Urgències de Sant Joan de Déu es va destinar un box d'aïllament per a casos infecciosos. En vam parlar el 2014 quan hi va haver el brot d'Ebola. Amb el que ha passat ara, devia quedar petit de seguida. Les noves malalties i la globalització obligaran a incorporar protocols nous i espais aïllats nous als hospitals?

Efectivament, una gran lliçó que hem d'aprendre d'aquesta crisi és escoltar més les autoritats sanitàries internacionals per poder-nos preparar amb temps. La globalització farà que aquesta no sigui la darrera pandèmia que visquem. Hem d'acceptar el que hem fet malament i aprendre perquè en futures ocasions ens puguem preparar amb més temps.

Personalment, recorda alguna situació semblant a aquesta que li hagi tocat viure?

No. La situació que vivim en l'actualitat, els serveis d'Urgències i la comunitat en general, és com trobar-se en un incident de múltiples víctimes que no s'acaba. En els gairebé deu anys que vaig treballar com a metge d'Emergències en Prehospitalària, on vaig estar en algun incident de múltiples víctimes, o en aquests deu darrers anys de cap del Servei d'Urgències, en el decurs dels quals hem tingut alertes de la grip aviària (H1N1) i de l'Ebola, mai no havia passat per una situació com aquesta.

Com la definiria?

És la més dura amb diferència. És molt difícil, no només per la gravetat de la malaltia, per a la qual el personal sanitari dels serveis d'urgències en general i d'aquest en concret estem més que formats, sinó per la part personal. Cada dia veiem autèntics drames perquè aquesta malaltia no respecta ningú. Això, juntament amb l'alt risc de contagiar-nos de tots els que fem assistència -també s'han posat malalts professionals de l'hospital-, crea una gran tensió emocional, normal per altra banda, però a la qual no estem habituats. Aquesta malaltia no ens permet ni respirar.

Parlava abans de l'ús indiscriminat de les urgències. La gent s'ha responsabilitzat, tant que ho han reclamat els professionals, ara que ha vist el que realment és una emergència?

Sí, actualment al Servei d'Urgències només visitem les persones amb problemes de salut greus. Les que no poden ser visitades en un altre recurs assistencial. Aquí és molt important el paper del Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP). Ells assumeixen totes les consultes que no requereixen una assistència de tanta intensitat, i ho fan realment bé. Per a les persones que van al Servei d'Urgències i que no tenen cap altra alternativa assistencial per la gravetat dels símptomes, el fet que puguem centrar tota la nostra atenció en elles és fonamental. La comunitat ho entén i així hauria de ser sempre, no només ara pel context en què ens trobem.

Es passen informació amb urgències d'altres hospitals, fins i tot de l'estranger, per ajudar-se?

Sí, però això ja ho fèiem abans. Si bé no ho fem de forma oficial, en el nostre entorn els caps de servei ens coneixem tots, ja sigui per mitjà de la Societat Catalana de Medicina d'Urgències i Emergències (SoCMUE) o de cursos i congressos. En la majoria de les ocasions la comunicació que mantenim és a nivell personal. El mateix passa amb els responsables de Serveis d'Urgències de l'estranger.

Creu que aquesta crisi marcarà un abans i un després en la sanitat? Com?

És difícil fer prediccions, però sí que hi hauria d'haver un abans i un després. En primer lloc, perquè en futures ocasions els nostres polítics no desatenguin els avisos de les autoritats sanitàries internacionals com va passar aquesta vegada. Durant setmanes van estar avisant, però la supèrbia dels països europeus en més o menys mesura, i el nostre en concret, ens va portar a aquesta situació. Ara no és el moment de buscar culpables, però suposo que una vegada passi els nostres gestors faran una reflexió sobre els motius que ens van portar a viure aquesta situació tal com l'estem passant.

Per altra banda, farà que la gent entengui el gran valor que té el nostre sistema sanitari i la necessitat que perduri fent-ne un bon ús. Això comporta el fet que els nostres gestors no haurien de continuar fent-hi més retallades. Per tant, un ús més responsable i una valoració més gran per part de la població cap al sistema sanitari, que no suportarà més retallades. I,en darrer lloc, l'esperat reconeixement de l'especialitat de medicina i infermeria d'urgències i emergències.

Davant d'aquesta situació, l'atenció que s'està fent en els serveis d'urgències és fonamental. No cal recordar que els pacients no van directament dels seus domicilis a l'UCI i a la planta d'hospitalització. Tots, també els que ingressen, passen primer pels serveis d'urgències. La majoria de vegades només s'esmenten els nostres serveis per parlar del col·lapse i no de la importància del paper que tenen dins del sistema sanitari del qual estem orgullosos, però això donaria per a una altra entrevista.

Pel que fa a la societat, com creu que ens canviarà?

La pandèmia que estem vivint és molt similar a la de la grip del 1918. És cert que aquesta va tenir lloc en el context de la Primera Guerra Mundial i que no hi havia sistemes sanitaris com els actuals, ni viròlegs, però, per ara, a nivell de gestió, s'han comès els mateixos errors. Després d'aquella pandèmia, que va ser devastadora, amb entre 20 i 50 milions de morts, sobretot persones joves, a tot el món, i un quart de milió a Espanya, la població va quedar molt tocada. Possiblement, més enllà de l'impacte econòmic que tindrà aquesta crisi, provocarà canvis en els nostres hàbits de vida. Es promocionarà més el treball des de casa. En definitiva, la socialització de la població es veurà afectada.