Des de l'inici del confinament, l'ús d'Internet s'ha disparat i en gran part es deu, segons dades de Telefónica, al major consum dels videojocs en línia i a la missatgeria mòbil. Tancats a casa, les pantalles són el recurs més comú per entretenir-nos i per fer entretenir la quitxalla. Però cal estar alerta amb el consum que se'n fa i, sobretot, el que en fan els petits, avisa Dominica Díez, responsable de la Unitat de Joc Patològic i altres Addiccions no Tòxiques d'Althaia, a Manresa, qui afirma que un menor de 6 a 16 anys que faci servir pantalles durant més de dues hores al dia per a oci corre el risc de tenir efectes al cervell, temps que es redueix a 1 hora per als infants de 3 a 6 anys i a 30 minuts per als de 2 a 3 anys.

«No fer una bona gestió de les TIC durant el confinament és un factor de risc», assenyala Díez, que llança un repte: «Som conscients de quanta estona fem servir cada dia el mòbil?». La mitjana a l'Estat és de 3 hores i 51 minuts per cap i saber la nostra pròpia xifra és fàcil. Els Android i iPhones més recents incorporen un comptador per defecte, mentre que en aparells més antics es poden fer servir aplicacions com Stayfree. Un cop sapiguem quantes hores passem enganxats al telèfon i a cada app en concret (Instagram, WhatsApp, jocs...), la psicòloga proposa aquesta altra reflexió: «El temps que hem gastat, el considerem ben invertit o perdut?».

Modificacions al cervell

El principal risc dels mòbils, consoles i tauletes és que atrapen i a la vegada provoquen canvis físics dins del nostre cos. Segons Díez, quan rebem alertes al mòbil, per exemple, «al nostre cervell es produeix un pic de dopamina (píndoles de plaer) i, si estem constantment utilitzant el telèfon i pendents de les notificacions, ens acabem tornant addictes a aquesta sobre estimulació». Això, continua la psicòloga, farà que quan el nostre cervell detecti avorriment, «ens conduirà automàticament a mirar l' smartphone».

La capacitat de concentració també en surt perjudicada: «L'ús del mòbil irromp en el nostre pensament, que, de mica en mica, es va fragmentant. Si un estudiant fa els deures i té el mòbil al costat, aquest interromp la concentració. Els treballs s'eternitzen». Amb els adults passa el mateix; deixar el mòbil a prop o tenir diferents pantalles obertes al navegador fa que la nostra atenció es vagi dispersant. «El vaivé fa que arribar a concentrar-nos profundament ens costi molt», rebla Díez.

Els videojocs també tenen efectes secundaris. «Quan un infant juga massa amb les pantalles està més irritable, desenvolupa anestèsia efectiva i, al contrari del que pot semblar, els costa més prendre decisions i pensen amb lentitud», sentencia l'especialista d'Althaia, que afegeix que «la vida normal no és tan ràpida ni fascinant com a les pantalles i això és perillós per als petits, que poden arribar a assumir que les altres activitats són avorrides tot i ser essencials per al seu bon desenvolupament». Per això, defensa, «cal establir uns horaris i no cedir». I afegeix que ara, durant l'estat d'alarma, «hi ha el risc que l'ús excessiu de les pantalles faci que els nens visquin doblement confinats».

Quant als adults, «estem constantment connectats i els infants noten que no estàs per ells», diu, i proposa que cadascú faci «el seu menú de dosificació del mòbil». Però avisa: «Mantenir-lo no serà fàcil, perquè sempre que rebrem una notificació el teu cap et farà dubtar: i si és important?».

Els menors de 2 anys no tenen el cervell prou madur

L’Acadèmia Americana de Pediatria ha descobert que menors de 2 anys exposats a pantalles pateixen retard en l'adquisició del llenguatge. També s'ha trobat en ressonàncies magnètiques fetes a infants que havien passat massa temps davant de les pantalles una disminució de la mielinització en el còrtex prefrontal (la mielina ajuda a fer més ràpida la conexió entre les neurones). Per això, Díez en desaconsella el seu ús fins als 2 anys: «Es fascinen però no aprenen res».

A la nit, cap mòbil a l’habitació, ni dels fills ni dels pares

La psicòloga d’Althaia dona alguns consells per conviure millor amb les pantalles. La distància a mantenir respecte a elles són 35 cm amb el mòbil, entre 40 i 50 cm amb la del portàtil i entre 60 i 70 amb la de l’ordinador. Al telèfon, se li haurien de treure les notificacions i eliminar les apps innecessàries de la pàgina d’inici per desincentivar-ne la consulta. I a la nit, aquests aparells han de quedar fora de l’habitació per mantenir el son.

Els símptomes per detectar si un menor s’està fent addicte

Díez posa èmfasi en el control que han de fer els pares sobre els seus fills, atents als signes que indiquen que un menor s’està «enganxant»: si deixa de fer activitats que abans li agradaven per jugar o connectar-se, si té pitjor rendiment acadèmic, si es comunica menys o si té canvis d'humor persistents si no es pot connectar.