Al carril bici que hi ha paral·lel a la carretera cap al Congost, on no és habitual veure-hi gaires bicicletes, ahir ho va ser. Una d'elles és la que conduïa el manresà Carles García, de 47 anys. García treballa de mecànic muntador de maquinària tèxtil. Comentava que estava molt més ple de l'habitual, però celebrava que «no hi ha grups, i si la gent respecta la distància, ja està bé. És que un mes i mig sense poder sortir de casa i sense fer esport és dur, eh!», exclamava.

Com valora els horaris establerts per als que volen fer esport?

Em sembla que per al cap de setmana estarà bé, però per als dies de cada dia a mi no m'anirà bé perquè hauré de sortir a les 8 del vespre i a partir de les 9 ja es farà fosc.

Pot treballar amb normalitat?

Sí, i ho tindré una mica complicat. Només podré sortir una hora, de 8 a 9 o quarts de deu perquè es farà fosc.

Creu que s'hauria d'haver fet com en altres països, on han permès fer esport sempre, apel·lant a la responsabilitat de la gent?

A mi em sembla que a Espanya no és que siguem gaire responsables, perquè la setmana passada, quan es va fer el desconfinament per als nens petits, que podien anar a passejar, semblaven les Rambles. A Barcelona, a Madrid... I em sembla que els menys responsables són els pares, no els fills. Jo he estat sempre a casa confinat i, com a màxim, he anat a comprar i a treballar, i ja està.

Per tant, avui [ahir per al lector] es devia morir de ganes d'agafar la bicicleta.

Oi tant! He anat al Gorg Blau per [l'antiga discoteca] Krono's, el Xup, el Suanya, i cap a casa. T'esbargeixes.

Com porta el confinament. L'ha angoixat gaire?

El porto bé perquè he anat a treballar cada dia. No he parat mai. Bé. Les tardes una mica angoixat, però bé. Fent una mica d'esport, i tele i més tele, i més sèries.

Té algun conegut que hagi agafat el coronavirus?

No, i això que la meva dona treballa a l'hospital.

Creu que caldria donar més llibertat a la gent o, pel que deia abans, millor piano piano?

Piano, piano. Jo tinc ganes d'anar a la platja, però, si ens deixen anar-hi, anirem tots al mateix lloc. Val més anar a poc a poc i fer les coses bé, perquè, si no, és fer un pas endavant i vint enrere, i no tinc gaires ganes d'estar-me més temps a casa.