Els qui el coneixen saben que el gestor cultural manresà -i mil coses més: escriptor, guionista, articulista d’aquest diari, productor...- Pep Garcia és un expert a l’hora d’organitzar actes i esdeveniments. No se n’amaga. L’hi agrada, és el que ha fet sempre i sap que ho fa bé. Més que bé. Aquesta capacitat ara ha decidit aplicar-la a un aspecte lligat a l’ésser humà que encara avui és un tabú per a molts. La mort, el final de la vida, el funeral... el comiat.

Garcia explica que fa temps que va comprar el domini Comiat.cat i que, per part seva, «des del 1994 tinc el meu funeral preparat». Ho va fer després de perdre una persona estimada de la qual en va organitzar el comiat. «Va ser molt bonic i vaig veure que la bellesa ajuda a viure. D’altra banda, vaig perdre molt la por a la mort i la vaig assumir».

Va ser el fet que, per a ell, la mort, a diferència del que és més habitual en la nostra cultura i tradició, «ja fa anys que no sigui cap tabú», sumat a l’experiència d’anar a veure cerimònies que constatava que servien per a tot menys per donar consol a les persones que havien perdut aquella persona estimada, que va agafar forma en el seu cap la idea de posar-se al davant d’aquest acompanyament. L’objectiu: «Aconseguir que surtis més en pau de com has entrat». Aquí neix, comenta Garcia, el seu projecte: Comiat.

Aquesta és la base, però no és el detonant per impulsar-lo. El detonant, com no podria ser de cap altra manera, és la mortaldat provocada pel coronavirus. «Ara fa unes setmanes, a l’inici de la pandèmia, quan es va saber que no es poden fer cerimònies, que s’hauran de fer més endavant, vaig pensar: si s’han de fer més endavant, fem-les boniques», i va decidir posar en marxa Comiat.cat, el projecte que havia covat feia anys.

Ni una empresa ni ‘packs’

«Ara és tot molt ràpid, la persona mor i en 48 hores la funerària l’ha incinerada i el funeral, que sempre és una cosa molt ràpida, és un acte compartit que a tothom li quedarà per fer. Sense pressa. El juliol, l’agost o la tardor vinent. Ho podem fer un dia que sigui una data assenyalada i en un lloc especial i reconfortant». Aquí és on entra ell. «Com a persona que organitza actes culturals i socials, puc ajudar a estructurar-lo bé. Aplico la idea que, amb talent, qualsevol acte pot ser bonic, també un que fins ara no ens ho plantejàvem».

Avisa que «la clau no és una empresa que els muntarà el comiat, si no escoltar, acompanyar i que cada familiar faci el que creu que ha de fer. No vaig a vendre packs. Faré el que a la meva vida professional ja aplico. La senzillesa, la sensibilitat, la poesia. Ajudar cada persona a fer el seu comiat amb la idea que la bellesa pot ser un bon antídot per a la tristesa i que digui allò que vol dir».

Comiat també ofereix la possibilitat d’organitzar-se un mateix el seu per endavant, com va fer Garcia aquell llunyà 1994. «Si tu vols, ens asseiem una estona i prenem nota». Al seu entendre, deixar escrit com vols el teu funeral és, en la majoria dels casos, un favor als que es queden. «Vol ser una mirada molt serena, no perquè pensis en la mort, sinó en la vida».

Insisteix que tot plegat ha sorgit empès pel context actual, que «ens ha deixat descol·locats a tots. Quan se’ns va comunicar que no es podien fer funerals, que no podíem estar junts, va ser com dir: si no podem fer ni això, no podem fer res». Per això, va pensar en la importància de poder celebrar el comiat tard o d’hora: «Per crear el moment perquè els sentiments que han de sortir ho puguin fer. Sense renunciar a la tristesa però amb una mirada lluminosa, de serenor», la que vol oferir ell.

Dijous, quan ho va llançar a les xarxes, va rebre «80 missatges de gent dient-me: que maco!».