L'Àuria Sànchez Valcarcel va néixer el 7 de març. Els seus pares, Laura Valcarcel i Josep Sànchez, van sortir de l'hospital de Manresa el dia 10, tres dies abans que es decretés l'estat d'alarma. Per això van poder rebre la visita dels avis i dels oncles de la nena, perquè encara no havia restriccions, però han de veure com creix per foto o videotrucada.

A la complicada situació d'uns pares novells s'hi va afegir el contagi per Covid-19 dels pares de la Laura. El seu pare va començar amb símptomes el dia 11 de març i la mare, que treballa a Sant Joan de Déu, el dia 17. «En aquell moment no sabíem si era pel virus, les proves les van fer més tard. Però penses: l'hauran agafat a l'hospital? I la nena, s'haurà contagiat? Si és així, què farem? I si els altres familiars que han vingut a veure'ns també es posen malalts?». Aquests interrogants no van ajudar gens a l'estat d'ànim dels pares de l'Àuria, que també van patir molt quan van haver de tornar a l'hospital per controlar el pes de la nena, just la setmana que van ser ingressats a Manresa els primers pacients provinents d'Igualada: «Tot i que diuen que els nens ho passen molt lleu, la vèiem tan petita i indefensa que era inevitable patir. Fins i tot ens vam plantejar saltar-nos la visita».

La setmana prèvia a l'estat d'alarma van poder fer les gestions al registre civil i a l'ajuntament, presencialment, i acabar de comprar el que necessitaven per a la nena. Pel que fa a l'embaràs i el moment del part, l'afectació de la pandèmia era poca, tot i que no va ser un part fàcil. L'angoixa de la situació va provocar que els primers dies amb la nena, en ple puerperi, «fossin força durs, no podia parar de plorar i només em sentia tranquil·la quan estàvem els tres tancats a casa, sols», expressa Valcarcel. També complicada va ser la gestió de revisió dels 15 dies de la nena: «Vaig trucar al centre que pertoca a la nena i em van dir que no atenien ni per telèfon ni presencialment, i que tampoc no podien inscriure-la perquè s'havia de fer allà mateix. No hi havia un protocol clar, eren els primers dies i el personal de recepció estava saturat. Al final, vam trucar al CAP Bages i allà ens van atendre», detalla.

Les mesures que van acompanyar el confinament van causar inicialment la suspensió de les classes postpart i de sòl pèlvic, que considera «molt necessàries per a qualsevol mare novella com jo, ja que et resolen molts dubtes i t'ofereixen solucions». Fa uns dies, però, des del CAP es van posar en contacte amb la Laura per iniciar les classes on-line. «Compartir neguits amb altres mares i conèixer els seus nadons serà fantàstic i una bona via d'escapament», comenta la mare de l'Àuria, que està convençuda que aquestes estones els ajudaran a veure «que altres famílies es troben en la mateixa situació i segur que ens podrem ajudar mútuament».