En temps de confinament, la Casa de la Culla, que domina l'entrada a Manresa pels barris de Cal Gravat i la Balconada, no pot rebre les visites escolars que organitza el Camp d'Aprenentatge del Bages, però qui hi manté la seva rutina de feina gairebé igual que abans de la pandèmia és el manresà David Miller, que s'ocupa del manteniment de l'edifici (fa de pintor, electricista, llauner, paleta «i del que faci falta»), fa de jardiner i hortolà al terreny exterior, es cuida dels animals de la granja (conills, gallines, ànecs, paons, oques...) i, a més, recull les dades de l'estació meteorològica, un servei declarat essencial.

La normalitat de Miller, que va començar a treballar a la Casa de la Culla fa 28 anys, quan en tenia 20, per fer-hi la prestació social substitutòria, contrasta amb el trasbals viscut a pocs metres de distància, al veí Hospital de Sant Joan de Déu. «Des del meu punt de vista, sembla que no hi hagi moviment a l'hospital. L'ambient al carrer ha canviat al 100%: ara és facilíssim trobar aparcament. I si habitualment hi ha molta concurrència de gent, que té visites o va a veure pacients, ara no es veu pràcticament ningú. Però la situació a dins segurament és molt diferent», exposa Miller.

El manresà arriba a la Culla en cotxe, «i l'aparco dins del recinte, davant de la casa, tan allunyat com puc de l'hospital». Reconeix que la primera setmana després de la declaració de l'estat d'alarma «vaig estar molt angoixat. Tot era molt nou: molta gent s'infectava i moria. Primer pensava que no tenia sort, que estava més exposat per continuar a la feina. Però mentalment treballar em va molt bé: va molt bé per desconnectar, perquè, si no, pararies boig!».

Les companyes teletreballen

A la Casa de la Culla hi treballen quatre persones més en l'àmbit educatiu: l'Anna Peig i la Cèlia Serra (professores del Departament d'Educació al Camp d'Aprenentatge del Bages), la Marta Morera (Consorci del Bages per la Gestió de Residus) i la Clara Aguilera (Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia), que en equip fan activitats educatives per a escoles. També hi treballen dues persones més, l'Eva Farré i la Cristina Xoy, secretaries del Consell Regulador de la DO Pla de Bages. Totes sis teletreballen. La Masia de la Culla està gestionada per la Fundació Aigües de Manresa - Junta de la Sèquia, l'equip de la Fundació també segueix teletreballant i van proposant tallers i activitats a través de les xarxes per a tot tipus de públic. Però habitualment Miller tampoc no té gaire contacte amb les companyes: «Jo vaig molt a la meva, i elles també fan molts dies visites fora: a la depuradora, a la Muntanya de Sal... Ara, si he de comentar la jugada, ho faig amb la Clara, per telèfon o per WhatsApp. I si a alguna li cal algun dossier, li escanejo o li faig una foto amb el mòbil». També la restauradora del Museu de la Tècnica (gestionat per la mateixa Fundació que gestiona la Culla) treballa al seu lloc, però sola.

L'horari de David Miller és flexible, «però ara hi ha molta feina de cop: hi ha molta herba per desbrossar, ahir vaig plantar calèndula per atraure fauna útil, vaig collir faves, s'han de recollir tres cops el dia les dades de l'estació de l'Aemet, que és un ens estatal i sempre s'ha de tenir en funcionament». Sol arribar a les 8 i plegar a les 2 (la recollida de dades del migdia la fa Pol Farràs). En arribar dona menjar als animals, recull els ous i omple el full diari de dades: per a la base de dades del Camp d'Aprentatge i per a la que és propietat de l'Aemet. També informa el Servei Meteorològic de Catalunya i TV3: «hi truco cada dia, i acostumo a parlar amb la meteoròloga Gemma Puig, però ara molts dies no hi trobo ningú!». Al vespre torna a la Culla per a la tercera recollida de dades del dia.

Dues hores per als hortolans

Als terrenys de la Casa de la Culla hi ha 10 horts petits i 5 de grans, que menen veïns de la Balconada de diversos perfils: gent gran, joves... Ja hi havia horaris per combinar-se el reg per goteig, però ara, perquè els hortolans no coincideixin per evitar contagis, s'han fet torns de només dues hores. Del planter s'encarrega Miller, i per usar les eines comunitàries cal fer servir guants. «Cal prendre moltes precaucions perquè ve als horts gent d'edat avançada», apunta.