Josep Uró i Matilde García de Castrillón van obrir una joieria al carrer Guimerà el 1953, «però abans el pare ja era joier a can Jorba i havia tingut taller a les Piques», explica Neus Uró, que amb les seves germanes s'encarrega de l'establiment, «especialitzat en la joieria d'autor, seguint l'estil del pare». Que la botiga faci tants dies que està tancada «és una situació super-estranya, perquè no tanquem ni per vacances: ens ho combinem. Els pares sí que tancaven, però només una setmana. És una situació tan desconeguda que desconcerta».

Han decidit reobrir dilluns que ve, perquè consideren «un mal assumpte» haver d'establir cites prèvies. El negoci de la joieria ja va quedar «bastant tocat» amb la recent crisi econòmica «i ens va tocar adaptar-nos al pressupost petit dels clients. De tocar només plata i or vam introduir el bronze i el coure, per oferir peces a 20 i 25 euros i que a la gent no li fes por entrar». Amb l'actual crisi sanitària, que de retruc afecta les butxaques, Uró està convençuda que també caldrà treballar «d'una altra manera. El tracte amb el client canviarà. En un primer moment, haurem de patir i adaptar-nos al que el client demani. Hi haurà por d'emprovar-se arracades i anells, encara que tinguem el desinfectant al costat». Quan van haver de tancar, la joiera es va endur a casa material per fer noves creacions, «però em costa inspirar-me. La temporada està perduda i ens hem d'enfocar per passat l'estiu».

Les quatre germanes Uró formen societat. N'hi ha tres que treballen a la joieria i han demanat la bonificació com a autònomes. El marit de la quarta, Jesús Lenard, és treballador del negoci i l'han acollit a un ERTO d'estat d'alarma.