Una idea recorre tota l'entrevista a l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent: la pandèmia ha mostrat la cara més cruel de la globalització i la resposta ha hagut de venir del territori en l'àmbit mèdic, entre molts altres. Althaia, Sant Andreu i la primària ens han curat. Dels efectes de la crisi monumental que ja s'està gestant «només ens sortirem donant-nos suport els uns als altres».

I la globalització com queda?

Crec que aquesta situació també mostra els seus límits. Althaia, Sant Andreu i la primària han fet una demostració del seu potencial sanitari i sociosanitari. Han fet i estan fent la seva feina. El pas següent és com plantem cara, no només sanitàriment, a un cop fort que ens afecta a tots.

I com creu que s'ha de fer?

En la propera fase haurem de confiar en l'empresa local i en el producte de proximitat. L'empresa local que dona feina en el territori perquè aquestes persones consumeixin el producte local que també dona feina al territori i així crear un cercle que ens permeti avançar. Jo crec que en el conjunt del nostre entorn immediat està la clau.

I amb això n'hi haurà prou?

No ho sé, però amb menys segur que n'hi haurà menys i Manresa té molt talent i estructura i hem de confiar en les nostres potencialitats. Hem de confiar en els de casa. Hem de defensar les nostres empreses, les nostres universitats, el nostre comerç, en tots els nostres sectors perquè ens treguin d'aquest atzucac.

Posi un exemple.

Si una institució o empresa o particular d'aquí ha de fer una obra i la contracta a una empresa d'aquí en comptes de fer-ho a una de Barcelona, per exemple, els diners es quedaran aquí i els que els cobrin podran anar a comprar a un altre negoci de Manresa. Estic convençut que aquesta és una de les claus de la remuntada.

I què fa l'Ajuntament en aquests moments?

Bé, en aquests moments el que li estic dient és que cal aixecar l'estat d'ànim de la ciutadania. L'Ajuntament dedicarà els recursos màxims disponibles a l'àmbit social. S'està treballant amb tots els grups municipals per consensuar un pla per fer front a les conseqüències socials i econòmiques del coronavirus.

En quins termes?

En el que comentava anteriorment, per exemple, de l'àmbit social. Cal recordar que hi ha coincidència a treballar junts per adoptar decisions que facin possible ajudar en el manteniment i la represa de l'activitat econòmica de la ciutat i la comarca, com deia abans, per mantenir els llocs de treball per plantar cara a una situació que ens equivocarem si oblidem que és totalment excepcional.

Però la gent el que vol és girar full tan aviat com es pugui. Tots ho volem.

Però si ho fem ens equivocarem. No només perquè si hi ha una represa de l'epidèmia agafarà el sistema sanitari molt cansat sinó perquè d'una situació extraordinària no te'n surts fent el mateix. Ara toca fer el mateix i una mica més. Ens toca a tots. No és el moment de fer el de sempre, de tornar a fer el de sempre. És el moment de fer més.

Creu que la població n'és conscient?

Espero que sí. Jo entenc que la incertesa ens afecta a tots. Que tots volem saber com i quan s'acabarà aquesta situació. Però quina situació? Perquè hi pot haver una data per al desconfinament però no hi haurà una data per als seus efectes.

Quines són les particularitats que està tenint Manresa en relació amb la pandèmia?

En positiu, la potència d'Althaia, Sant Andreu i l'atenció primària, i la coordinació que hi ha hagut. En negatiu, que el fet que Manresa sigui una ciutat molt sobreenvellida ha tingut els seus efectes en una epidèmia que sobretot afecta la get gran.

Fa uns dies l'Ajuntament va sol·licitar als propietaris i administradors de locals comercials i d'habitatges que siguin flexibles en el cobrament dels lloguers. Quin retorn ha tingut la demanda ?

La Cambra de la Propietat Urbana ja estava fent i ho continua fent de mitjancera en casos. Hi ha propietaris que, tal com es demanava, han ajornat, renegociat o condonat lloguers a llogaters que han demostrat que han estat complidors. Aquest és un altre exemple del que deia. Manresa és una ciutat solidària. Ho hem demostrat moltes vegades i ho tornarem a fer.

Com veu l'estat d'ànim al carrer?

Abans li deia que veig que cal aixecar l'estat d'ànim de la ciutadania. Contribuir. I ho farem. L'altre dia estava comprant a la fruiteria i la persona que anava al davant va demanar al fruiter que li preparés una comanda per a ell i una altra per a la plataforma dels aliments. Així som i per això la plataforma va poder repartir 1.800 lots a famílies, com es va fer públic fa uns dies. Ens hem d'ajudar.

Ho estem aconseguint?

Ho estem intentant. Els serveis socials i els serveis sanitaris tenen la seva feina molt apamada. També voldria agrair l'esforç que ha fet la Policia Local i els treballadors de l'Ajuntament i tots els que han entès que només ens sortirem d'aquesta situació extraordinària fent més, posant més de la nostra part. Els recursos poden no ser suficients i caldrà l'ajut de tothom. Però intentem i intentarem tenir present a tothom. Jo crec que la pitjor sensació que es pot tenir és la indiferència.

Però no se sap si hi haurà recursos suficients.

Amb la limitació de competències i de recursos que tenim farem tot el que podrem. Ajudarem fins allà on sigui possible per intentar que ningú se senti desatès. Però desconeixem l'abast dels efectes de la crisi. Igual que la Cambra fa una campanya perquè cap empresa tanqui nosaltres volem que cap ciutadà se senti desatès.

Caldrà també ser molt clar en les necessitats per poder-les donar a conèixer.

Una cosa que volia dir és que crec que en aquesta pandèmia hi ha hagut una sobreinformació que no ha estat positiva. Mai havia rebut tants correus, tants watsapp, tants missatges. Tothom pendent i buscant informació fins a un punt que cal tenir clar que la informació és positiva però la sobreinformació pot ser negativa.

La vida continua i els temes no s'aturen. Al darrer ple es va tractar el canvi d'usos del parc tecnològic i el PSC

Sap què? Jo valoro molt que es pogués arribar a un acord perquè això permet desencallar i desbloquejar la situació al parc tecnològic. Es tracta d'un sector amb moltes potencialitats per generar activitat econòmica i això és el que ens interessa. Més o menys anem a parar al mateix punt amb les diferents preguntes que planteja. I això, òbviament, és més important per a mi que posar obstacles al resultat final de l'acord i que pugui semblar que es fa amb ressentiment. És la meva posició. Torno a repetir que tots necessitarem de tots per sortir-nos-en.