Els experts consideren que la crisi del coronavirus farà que hi hagi una transició més ràpida cap a noves formes de mobilitat, com per exemple l'ús de bicicletes, patinets i altres tipus de mobilitat intermodal. Tot i això, els canvis accelerats que la societat ha viscut en les darreres setmanes i la implantació del distanciament social genera la incògnita de quin serà l'ús del transport públic a partir d'ara, encara que tenen clar que el futur no passa per un increment de l'ús del vehicle privat.

Daniel Serra , director general del HUB del sud d'Europa del projecte europeu EIT Urban Mobility, amb seu a Barcelona, assegura que el «transport públic patirà molt», ja que les mesures que s'han d'adoptar, amb una reducció del 50% de la capacitat, «limitarà molt la seva gestió». Per això, considera que caldrà serà necessària la col·laboració pública i privada per impulsar-lo i posa com a exemple la necessitat de treballar en la gestió de les hores punta. Per a Serra, «no tenim alternatives al transport públic més enllà del transport privat», fet que considera que «no ens podem permetre» perquè suposa «tornar als nivells de contaminació i de congestió d'abans», cosa que, segons Serra, «la gent tampoc vol» i «tampoc està preparada» per assumir.

Per al director del Montepio de Conductors de Manresa-Berga, Josep Maria Soler, abans de la crisi de la Covid-19, ja hi havia un procés de canvi cap a una mobilitat més sostenible que «s'havia anat accelerant» i que considera que ara ja és «inevitable». Com Serra, considera que les administracions públiques hauran de prendre decisions a favor de noves fórmules de mobilitat, i recorda que l'Ajuntament de Barcelona ha accelerat mesures com la limitació del trànsit rodat en determinats carrers els diumenges, mesura que també recorda Serra.

Per a Soler es dona la «paradoxa» que amb la crisi del coronavirus s'han d'evitar multituds al transport públic per un tema sanitari. Per a ell, però, «hi ha un seguit de mesures com les que s'estan posant en marxa en tots els sectors que han vingut per quedar-se i el transport públic no n'és una excepció» i entre elles assenyala la reducció de l'aforament, l'ús obligatori de mascaretes o la incorporació de gels desinfectants. De fet, per a Serra, aquestes són mesures que està implementant l'administració i que donen seguretat als usuaris del transport.

Quant a mobilitat intraurbana i de petits recorreguts, tant Serra com Soler apunten que s'incrementarà l'ús de mitjans com la bicicleta, el patinet i els recorreguts a peu i que els municipis hauran d'adaptar el seu urbanisme. Per aquesta raó, Serra assenyala que caldrà coordinació entre el sector públic i el privat. De fet, a l'hora de buscar fórmules per millorar el transport públic, ja assenyala que cal un millor repartiment d'usuaris al llarg del dia, cosa que, segons ell, no serà possible si no hi ha una coordinació entre empreses i administració.

Sigui com sigui, Serra assegura que si les administracions ja tenien plans per tal de canviar un urbanisme i un sistema de transport basat en el vehicle privat i guanyar espais per a les persones i fomentar altres formes de mobilitat, la crisi actual és una oportunitat per tirar-los endavant.