10 de maig de 2020
10.05.2020
Regió7
Josep Costa · Zooethics

«Aquests dies la fauna es mou més de dia, però també ens hi fixem més»

Costa considera que hi haurà espècies que en sortiran beneficiades i d'altres perjudicades

09.05.2020 | 23:37
«Aquests dies la fauna es mou més de dia, però també ens hi fixem més»

Costa explica com afecta el confinament humà a la fauna salvatge, l'increment d'espècies a les ciutats i els efectes de la caça

Josep Costa Fernández (1973), llicenciat en Biologia per la UAB i màster en consultoria ambiental, és soci fundador d'Ambiens i Zooethics. Actualment és director tècnic de Zooethics. El navassenc treballa des del 2001 en projectes sobre medi ambient, sobretot en gestió de fauna per buscar solucions als conflictes entre persones i animals.


Des que estem vivint el confinament hi ha la sensació que els animals salvatges estan entrant més a les ciutats, és així?

Tot plegat és una percepció, perquè fa molt poc temps que estem confinats perquè hi hagi hagut canvis substancials en les poblacions. Aquesta fauna ja existia al voltant de la ciutat. No són animals nocturns però els hem forçat nosaltres a moure's de nit. Quan no hi ha persones al seu voltant és quan es mouen de dia. A més, la gent està més a casa i hi presta més atenció que abans. També, des dels mitjans de comunicació s'està fent més cabal d'aquests fets i d'altres són notícies falses, com la d'un vídeo en el qual es veuen uns ossos i deien que es passejaven per Vielha, però si un s'hi fixa es veu que els cotxes que apareixen en les imatges tenen matrícula italiana.


Quins animals hi ha al voltant de la ciutat?

Als afores de Manresa s'hi pot trobar senglars, cabirols, guineus, fagines i teixons, entre d'altres. Per exemple, a la zona dels Trullols fins a Viladordis hi ha una població de conills important, però molta gent no s'hi fixa.


S'ha modificat el comportament d'aquests animals?

En certa part sí que es comença a estar modificant. Estem fent un estudi fixant-nos sobretot en les aus urbanes i hem vist que sí que hi ha un canvi d'hàbits en els coloms. Fins ara, tenien aliment d'origen humà, fos intencionat o restes del que trobaven, i ara estan menjant més les llavors dels parterres. Això, curiosament, està desplaçant les tórtores, que són les que menjaven les llavors. Sembla que la població de tórtores ha baixat. Tot és una cadena, una xarxa de relacions que pot modificar espècies que en principi no són les que directament es modifiquen. Al final de la cadena, alguna pot quedar perjudicada o beneficiada.


El confinament humà ajuda a la biodiversitat?

Algunes espècies les ajuda però moltes d'altres, no. El que hi ha és un reequilibri. Pot acabar que algunes espècies siguin més abundants que no eren i unes altres es redueixin. L'home ha modificat els ecosistemes, i en aquest moment l'equilibri que hi ha està basat en l'activitat humana, si aquesta activitat humana s'atura, les espècies que directament depenen d'això reduiran les seves poblacions.


Com ara quines?

Per exemple, un camp de conreu té una sèrie d'insectes, hi ha una sèrie d'ocells que s'alimenten d'aquests insectes, uns depredadors que mengen aquests ocells, tot és una cadena i es poden veure perjudicades. Hi ha espècies que depenen de l'activitat humana, com les cigonyes a Catalunya o els voltors del Prepirineu, Solsonès, Berguedà i Osona, que troben el seu aliment als abocadors. En canvi, altres espècies a les quals podem causar més molèsties, com poden ser els rapinyaires, que són molt més sensibles a l'hora de niar, com que no hi ha activitat humana aquestes sí que podrien augmentar. El que s'acabarà produint és un nou equilibri d'espècies i s'establiran unes noves relacions.


Ara estem en època de reproducció. En les espècies que tenen un cicle de reproducció curt, com els conills, el confinament humà afectarà el comportament de les cries?

No, en principi la majoria de comportament animal és instintiu. Sí que podria ser que alguns individus fossin més confiats en no haver estat en contacte amb perills, però no perquè es creï un comportament diferenciat a tota l'espècie.


Quan tornem a la normalitat, pot haver-hi més accidents per la presència d'animals salvatges?

En principi això no hauria de passar, la desconfiança cap a nosaltres és instintiva. Podria arribar el cas, a causa que estem en època de reproducció, en alguns individus joves perquè no tenen tanta experiència.


Quin és el protocol que ha de seguir un ciutadà si veu un animal salvatge dins una zona urbana?

Hauria de trucar als agents rurals, que, en principi, són els qui s'han especialitzat en la gestió d'aquesta fauna.


En el cas del cabirol que es va endinsar pels carrers de Manresa, hi va haver algunes queixes pel procediment que es va seguir per capturar-lo.

Quan un animal entra a la boca d'un carrer i s'espanta per qualsevol cosa, per instint, sempre anirà endavant, mai endarrere. Per a ell és com un tub del qual no es pot sortir, entra més endins i l'embolic ja està servit.


Quin mètode hauria sigut el correcte per capturar-lo?

Està clar que ho van fer amb bona fe, però no és normal que el SEM hagi d'anar a buscar cabirols per la ciutat. En un cas així, has d'anar amb el cotxe i anar empe-nyent l'animal a una distància prudencial. Aquests animals són de presa i, si entren en contacte amb persones, els genera un estrès molt gran. A conseqüència d'això, el més normal és que morin d'un atac de cor. Si una persona l'ha de tocar, el més aconsellable seria que aquest animal estigués sedat i si no, com a mínim, que tingués una manta per sobre perquè no tingués visibilitat.

Després de viure l'animal una situació com aquesta, es pot alliberar al seu medi natural?

Depèn del grau d'estrès que hagi tingut. Si l'ha tingut molt fort, pot ser que no hagi tingut un atac de cor in situ, però aquest estrès li hagi produït una sèrie de secrecions hormonals que a la llarga li acabi produint la mort directament o sigui més propens a patir malalties. Un animal com un cabirol, quan l'agafa una persona, ell pensa que anirà a morir perquè l'està agafant un depredador. L'estrès que pateix és molt fort.

Els ha sorprès que entressin a les zones urbanes?

A nosaltres, com a biòlegs, no ens ha sorprès perquè sabem que passa. Que entri un cabirol a Manresa pot sorprendre la gent, però si surts de nit o de matinada, al voltant de Manresa veuràs cabirols.


Quina lliçó podria donar la fauna als éssers humans?

Està clar que els humans no som éssers superiors, som animals com qualsevol altra espècie. Aquest virus ens ha afectat, en part, perquè quan una població animal creix molt i hi ha una elevada densitat, és propensa a patir malalties. Qualsevol virus pot passar a un altre individu molt més fàcilment i que es produeixi una epidèmia. Si fóssim menys persones o hi hagués menys densitat, al virus li hauria costat molt més propagar-se.


Els caçadors estan demanant fer batudes per frenar els danys de la fauna salvatge. La caça fa una gestió de la fauna?

La caça és una activitat que ens ha dut fins aquí com a espècie i per tant no necessita cap justificació davant de qui la critica. Però fer gestió de fauna i de l'ecosistema és una altra cosa i molt més complexa. La caça pot ser una eina de gestió, però cal planificar-la molt bé. Per exemple, la caça del senglar no aconsegueix frenar-ne l'augment de la població. Amb dades a la mà cada any es cacen més senglars, mai s'havia caçat tants senglars com ara (dades del programa de seguiment de les poblacions de senglar de la Generalitat) i les poblacions no paren d'augmentar.


Com és?

Hi ha casos en què la caça té uns efectes contraris als que tindria la depredació natural: els depredadors eliminarien individus juvenils i vells, grups que a nivell de funcionament de la població tenen poca incidència, mentre que l'efecte de la caça és el contrari, elimina molts més individus adults dels que eliminaria la depredació natural. Això pot desestructurar les poblacions i fer que hi hagi més individus dels que hi hauria si aquests individus adults existissin, perquè són territorials i mantenen uns territoris amb densitat baixa de juvenils. A més la caça fa que els senglars tendeixin a traslladar-se a les zones de seguretat, és a dir a prop de nuclis urbans i conreus, i que augmenti la conflictivitat. Hem estudiat una població real de senglars i hem modelitzat el seu funcionament mitjançant un programa de la Zoological Society of Chicago, i sorprenentment quan hi apliquem el factor caça no hi ha cap diferència en l'evolució de la població. El nombre d'individus que la formen no varia entre un any i el següent encara que en cacem més del 50% a l'any.


Digui'm algun altre exemple.

Un altre exemple és el conflicte que ara hi ha a l'Urgell amb els conills. Les seves poblacions han augmentat, afecten els conreus i es demana fer batudes. Però és que a Catalunya es poden matar guineus amb l'excusa del «mal» que fan a espècies cinegètiques. És la caça la que ha eliminat el controlador natural dels conills, no podem esperar altra cosa que una proliferació com l'actual. Quan els caçadors justifiquen la seva activitat davant de qui els critica, seria més encertat que argumentessin que no posen en perill la viabilitat de les poblacions que no pas dir que són una peça clau per evitar l'augment de les poblacions. Està molt més d'acord amb la realitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20