Fa un any, tal com va recordar ahir el regidor socialista de l'Ajuntament de Manresa Felip González, els grups polítics es trobaven en plena campanya electoral. Cadascú, per tant, mirava de marcar diferències amb els contrincants. Un any després, un virus ha capgirat la situació com un mitjó. La mostra, ahir al migdia a la sala de columnes de l'ajuntament de Manresa, on tots els grups, els que governen i els que són a l'oposició, van signar les Bases per a un Pla Local per a la Reconstrucció Social i Econòmica de la Ciutat.

L'Ajuntament va anunciar el 28 d'abril passat que havia mobilitzat un milió d'euros per fer front a la crisi generada pel coronavirus a la ciutat. Aquests diners són els que s'utilitzaran per dur a terme el pla, si bé en podrien ser més. L'acord presentat ahir és inèdit a escala municipal a Catalunya, llevat de Barcelona, on l'Ajuntament va ser un dels primers a anunciar que en faria un però encara no l'ha tancat.

El document, de vuit pàgines, inclou dotze àmbits d'actuació, estableix la creació d'una taula per desenvolupar-lo i una calendarització i avaluació de les mesures dutes a terme, i anuncia la celebració, quan sigui possible, d'un homenatge a les persones que han mort per la Covid-19 i un reconeixement als professionals i al voluntariat que han treballat i treballen per pal·liar-ne els efectes.

En la presentació hi va haver agraïment mutu dels participants: l'alcalde Valentí Junyent; el tinent d'alcalde de la Presidència Marc Aloy, que va signar per ERC i, per part dels partits a l'oposició: Felip González pel PSC; Roser Alegre, per Fem Manresa, i Andrés Rojo, per Ciutadans. El regidor Toni Massegú va signar per Junts per Manresa però no va parlar.

«Econòmicament possibles»

Valentí Junyent va definir el document com una «resposta excepcional» a una situació excepcional, alhora que va remarcar l'aposta que han volgut fer «pel que ens uneix». Va agrair el treball de la seixantena d'entitats -socials, econòmiques, esportives, culturals- implicades i va remarcar que les mesures que es plantegin seran «viables i econòmicament possibles» en el sentit que no és un «concurs d'idees». Va aprofitar per pronunciar una de les frases que segurament més sonaran a partir d'ara: «No abaixem la guàrdia».

Marc Aloy va presentar els àmbits. Va insistir en la generositat dels diferents partits a l'hora de deixar de banda les respectives ideologies per un objectiu comú, ahora que va llegir la crisi actual com una oportunitat per «repensar el model de societat».

El record a les víctimes i als professionals que s'han posat al capdavant en la lluita contra la pandèmia, i l'agraïment a l'esforç del consistori manresà en ple per tirar endavant les Bases per a un Pla Local per a la reconstrucció Social i Econòmica de Manresa, van ser unànimes. Andrés Rojo va ser el primer a posar-ho de relleu. A més a més, va posar l'accent en la delicada situació econòmica que quedarà fruit de la pandèmia i en la necessitat de «prioritzar la despesa pública per ajudar els més vulnerables». Roser Alegre va demanar mantenir vives algunes de les iniciatives que s'han posat en marxa durant l'estat d'alarma, com els comptadors socials, i també va esmentar la cura que caldrà tenir amb els col·lectius més vulnerables. Va reclamar que la crisi serveixi per «disminuir les desigualtats i no per fer-les més grans» i va instar els presents a posar data a la primera trobada per desenvolupar el pla local. Per part seva, Felip González va manifestar el seu orgull per la capacitat d'uns i altres de sumar forces que, al seu entendre, «és el millor agraïment que podem fer a l'esforç que està fent la població». Va citar un lema que tenen penjat a la nevera de casa seva on diu que «és més important tenir pau que tenir raó» i, com havia fet Rojo, va incidir en l'aspecte econòmic referint-se en el seu cas a les persones que hi ha a l'atur a Manresa. «La situació és més greu que el 2011, amb 7.000 aturats». Fa cinc setmanes «n'hi havia 3.500 i ara n'hi ha 7.892 més amb un ERTO. Des de mitjan març al 7 de maig, a Manresa hi ha actius 1.013 ERTO», va concretar.

Els dotze àmbits de treball

Àmbit social: que cap persona ni família no quedi al marge de les ajudes socials. Tenir en compte les persones en situació irregular.

Àmbit d'infància, joventut i persones grans: lluitar contra la bretxa digital. Apostar i prioritzar serveis bàsics d'atenció domiciliària, integració social i sanitària per a la gent gran i la discapacitada.

Àmbit laboral i foment de l'ocupació: reforçar les polítiques actives d'ocupació, vetllar perquè no disminueixin els recursos d'altres administracions.

Àmbit econòmic i fiscal: accions per evitar la destrucció de llocs de treball i tirar endavant la modificació de taxes o flexibilització del pagament dels tributs.

L'Ajuntament com a eina d'impuls econòmic: no aturar les inversions previstes (10,6 milions d'euros) per a aquest any per ajudar a la reactivació econòmica.

La funció pública i l'administració local: buscar nous models de gestió pública per millorar l'eficàcia i eficiència en el servei.

Els espais de treball municipals i les promocions públiques d'habitatge: revisar les dependències municipals per assegurar que són espais saludables. En les promocions públiques d'habitatge, aconseguir espais polivalents, assolellats i ben ventilats.

La cultura, l'esport i el lleure: dur a terme polítiques públiques que ajudin el sector cultural manresà. En l'àmbit esportiu, promoure polítiques inclusives.

Àmbit de l'espai públic i la mobilitat: posar les persones al centre de les politiques urbanes i de mobilitat de Manresa.

Àmbit sanitari: fer una anàlisi de la situació sanitària a Manresa i definir els protocols d'actuació i de coordinació per a rebrots.

Àmbit emocional: plantejar accions davant els efectes devastadors de la crisi per a la salut mental i emocional de les persones.

Àmbit del voluntariat i les xarxes ciutadanes: mantenir, consolidar i incentivar el voluntariat, part del qual ha gestionat l'Ajuntament des de l'inici de la crisi.