Manresa és, després de Barcelona i Sant Cugat, la ciutat catalana de més de 75.000 habitants amb més treballadors afectats per expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) en relació amb la seva població activa. Així, a la capital del Bages, 223,7 treballadors de cada mil persones en edat de treballar estan inclosa en un ERTO. El nombre d'afectats de treballadors d'empreses manresanes en relació amb la població de la ciutat només és superat, en la llista de les ciutats grans catalanes, per Barcelona, amb 259,8, i Sant Cugat del Vallès, amb 228,9.

Per sota dels 200 treballadors afectats per cada mil persones en edat de treballar queden poblacions com Tarragona (164,51), Mataró (164,27) o Terrassa (155,35), totes per sobre dels 100.000 habitants i amb més de 50.000 persones en el grup de població activa. Rubí, d'un volum poblacional similar a Manresa, també queda per sota de la capital del Bages en incidència dels ERTO, amb 177,4 treballadors per cada 1.000 habitants.

Segons les dades de l'Observatori del Treball de la Generalitat, corresponents a aquest dilluns, a Manresa hi havia 7.892 persones afectades per expedients, el que suposa més d'una cinquena part del total de població activa de la capital del Bages, que és de 35.268 persones el primer trimestre d'enguany, segons el recompte de la Diputació de Barcelona. En total, a Manresa s'han presentat des de l'inici de la crisi per la pandèmia 1.013 expedients. D'aquests, 906 han estat tramitats per força major (per motiu del confinament provocat per la crisi sanitària), que han implicat 6.833 treballadors. La resta d'expedients han estat tramitats per causes econòmiques, tècniques, productives o organitzatives.

Es considera que són una causa de força major les circumstàncies derivades de la pandèmia per SARS-CoV-2 i, en particular, el fet que la declaració de l'estat d'alarma no permeti a l'empresa desenvolupar la seva activitat. També poden presentar un ERTO per força major les empreses afectades per raons extraordinàries vinculades amb el contagi o aïllament preventiu decretat per les autoritats sanitàries, així com aquelles que es vegin obligades a suspendre la seva activitat a conseqüència del tancament de locals, restriccions del transport públic o falta de subministraments que impedeixi la continuïtat de l'activitat, sempre que aquestes causes siguin conseqüència directa de la pandèmia.

Com que és una mesura temporal, l'empresa no ha d'abonar cap indemnització a les persones treballadores afectades, i no interfereix amb el seu dret a percebre les prestacions de desocupació que s'escaiguin. Els afectats per ERTO tenen dret al reconeixement de la prestació per desocupació, i no consumeixen atur.