Un grup de professors, investigadors, personal d'administració i serveis i alumnes de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM-UPC) treballa, en col·laboració amb Althaia i altres entitats i empreses, en el desenvolupament d'un respirador de baix cost per als hospitals. Aquest prototip basat en impressió 3D està ideat per poder ser replicable i per fer front a necessitats de cures intensives, especialment en zones amb una infraestructura mèdica mínima. El projecte el coordina el director del Departament de d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC i professor a la universitat manresana, Pere Palà.

Des del moment que es va pensar en la iniciativa es va voler centrar en el desenvolupament d'uns tipus de respiradors d'emergència que són usats de forma manual en situacions d'emergència de curta durada, com ho són els trasllats de pacients que necessiten respiració assistida en ambulàncies o moviments dins del mateix hospital. Així es podia desenvolupar un prototipus de manera força ràpida. Ara que la situació d'emergència és menys greu tant a Catalunya com a Europa, la Universitat Politècnica de Catalunya ha atorgat, mitjançant una convocatòria extraordinària d'ajuts, una dotació econòmica a grups que havien iniciat desenvolupaments d'equipament o d'altres iniciatives que poden ajudar a fer front la Covid-19 per finalitzar els projectes, entre els quals el de Manresa.

Aquest consisteix en el desenvolupament d'un disseny d'un respirador de baix cost, l'objectiu és que no superi els 750 euros, replicable arreu del planeta per fer front a necessitats de cures intensives en zones amb una infraestructura mèdica mínima. Es tracta d'una proposta viable, segons assegura la mateixa Politècnica, com ho demostren els resultats assolits fins al moment actual, en què el prototip té prestacions superiors a les d'altres alternatives publicades, presenta un cost menor i una replicabilitat superior.

En el moment actual el prototip té un grau de desenvolupament prou avançat per ser considerat com a funcional. Es parteix d'una proposta de disseny oberta, especificacions mecàniques també obertes, components de baix cost i fàcilment subministrables, acompanyat igualment d'un de software lliure i obert. Cada respirador té una autonomia mínima de 30 minuts sense estar connectat a la xarxa elèctrica.