Marc Cases explica que una de les millors decisions que ha pres en la seva vida és ser infermer. «N'estic orgullós», comenta. No és habitual trobar infermers, i encara menys a primària. Al CAP de la Sagrada Família de Manresa, on treballa habitualment, n'hi ha 3. És una situació excepcional. «És una professió tradicionalment femenina però això no impedeix que puguem aportar sentiments i maneres de fer positives i tenir una relació igual de correcta amb els pacients».

Com a la majoria de professionals sanitaris, la pandèmia li ha suposat canviar de feina. Els dies de màxima pressió ha estat al CAP les Bases, al centre logístic d'atenció domiciliària de primària. Ha prestat atenció a residències de gent gran i a col·lectius comunitaris.

Considera que un dels grans «valors» que té la infermeria és la humanització, i encara més davant la pandèmia de la Covid, davant d'un sistema sanitari cada cop més burocratitzat que ha perdut «la mirada als ulls» del pacient. Pensa que a nivell de la societat la professió no està prou reconeguda, «i més a primària, on molta gent encara té la imatge de l'infermer com a ajudant del metge. Amb la crisi ens han tingut més en compte per la tasca d'humanització que hem fet», considera.

Si la pandèmia de la Covid suposarà un punt d'inflexió perquè la infermeria tingui més relleu assegura que s'haurà de veure, «perquè ara ens ve un període incert» durant el qual hi haurà, per exemple, més videotrucades «i no tindrem la persona al davant».

De la pandèmia i la feina feta en els pitjors moments de la crisi explica que ha sigut molt dur. «Intentes ajudar en tot el que pots i fas les hores que ni et pots imaginar. I tot i això a vegades no arribes ni pots ajudar a tothom, i això és molt dur psicològicament». Una situació que se supera, si és que es pot, fent molta «psicoteràpia entre companys. S'han fet unions molt bones i un treball en equip que potser s'havia perdut una mica».

Cases desitja tornar a certa normalitat, fer el seguiment dels nostres pacients», les intervencions que fèiem, però s'haurà de replantejar com es pot fer tot això». S'imagina unes sales d'espera sense tanta gent, més educació sanitària per resoldre els casos banals o fer només les atencions presencials d'una altra manera.