El polític manresà Jordi Marsal (Manresa, 1951) tem que la pandèmia del coronavirus reforci la idea que un règim dur i autoritari, és a dir, no estrictament democràtic, està més capacitat per gestionar una crisi d'aquest tipus. Marsal va ser al primer govern de l'Ajuntament de Manresa després de la recuperació de la democràcia, diputat al Congrés del 1982 al 2008, i alt dirigent del Centre Superior d'Estudis de la Defensa Nacional, a més a més de membre de la delegació parlamentària de l'OTAN. De pandèmies com a amenaça global ja se'n parlava, recorda a Regió7, fa més de 20 anys dins els àmbits de l'OTAN. «Des de llavors en gairebé totes les estratègies de seguretat dels països occidentals hi ha referències a les pandèmies com a amenaça a tenir en compte. Saps que pot passar però no quan, i això dificulta fer un plantejament concret. Permet fer-ne de genèrics, però quan es produeix es generen dificultats de gestió com les que hi ha hagut a tot arreu», explica.

L'actual situació li ha fet recordar aquells debats a l'OTAN?

Alguns dels debats que hi ha hagut aquests dies i la utilització de les forces armades com a instrument per cooperar en la lluita contra la pandèmia, m'han portat a la memòria aquells debats de ja fa més de 20 anys. Hi havia debats sobre si aquest tipus d'amenaça s'havia de considerar dins de l'àmbit de la seguretat i també de la seguretat militar o no. Hi havia posicions diferents.

Creu que la pandèmia canviarà la geopolítica mundial?

Jo diria que tindrà un efecte relatiu. Més que produir noves situacions, farà més evidents una sèrie de tendències que ja hi havia abans del coronavirus. Bàsicament, la situació geopolítica mundial està marcada des de fa uns quants anys per la confrontació bàsicament econòmica entre els Estats Units i la Xina. I dins aquest marc, amb Rússia intentant col·locar-se al costat de la Xina, i la Unió Europea, com sempre, amb moltes dificultats per jugar un paper internacional. Aquests elements es veuran accentuats. Ja s'estan veient els atacs, directes i indirectes, que els Estats Units dirigeix a la Xina i a l'inrevés amb relació a suposats orígens o utilitzacions de la pandèmia per part d'uns i altres. Això aprofundeix més aquestes ja difícils relacions.

Algun d'aquests blocs en pot sortir especialment reforçat?

Segurament reforçarà la Xina, en part. Encara que amb algunes contradiccions. Si bé en alguns aspectes ha gestionat acceptablement la crisi, en té d'altres de més foscos. Sobretot perquè les informacions que ells donen sobre si mateixos tenen molts interrogants, com sempre. El que es pot produir és una tendència que reforçarà els règims que són formalment democràtics però que tenen aquestes característica de no democràcies estrictament liberals. Reforçarà la idea que un règim dur, en el fons autoritari, està més capacitat per gestionar les crisi, siguin del tipus que siguin. Aquest pot ser l'element més perillós del mapa que es produeix o es reforça a causa d'aquesta pandèmia.

O sigui, que el coronavirus farà qüestionar règims democràtics?

Ningú no estarà lliure d'aquest, diguem-ne, virus polític de replantejament del que és la democràcia. És un virus del qual no es lliurarà cap país. Tampoc països sense governs d'aquestes característiques però que tenen moviments populistes que ja eren una mica forts i que, segons com vagi aquesta situació, es poden reforçar encara més. No vol dir que passi i que hagi de ser així, ni que guanyin eleccions o formin governs, però sí que crearan conflictes polítics interns més durs dels que havíem vist fins ara.

Cap on creu que derivarà la confrontació entre els Estats Units i la Xina, que ja havia causat turbulències a l'economia mundial fins i tot abans de l'aparició de la Covid?

És difícil fer prediccions. A partir del 2008 la Xina va deixar de banda les seves doctrines anteriors de creixement econòmic però sense espantar a ningú i mantenint un perfil internacional baix. Va reafirmar la seva voluntat ja no únicament de ser una potència regional al Pacífic, sinó mundial. Això porta a una confrontació amb els Estats Units. No de tipus bèl·lic, sinó bàsicament econòmic. I també en altres camps com el ciberespai, amb moviments d'interferència de la Xina i també de Rússia al món occidental a través d'Internet. Una part del problema d'aquesta confrontació és que als Estats Units ha anat a coincidir amb una Administració que tendeix a tancar-se sobre si mateixa. Les primeres coses que va fer Trump va ser apartar-se dels grans tractats internacionals. Aquesta posició de retornar a certes tradicions de tancar-se sobre si mateix, d'un cert aïllacionisme, deixa a la Xina un camp de moviment molt ampli. Segurament amb una altra administració, o bé demòcrata o bé una de republicana més tradicional, la Xina trobaria més dificultats per a la seva política expansionista que faria que les seves possibilitat estiguessin més reduïdes. Si això continua així la Xina té més cartes a la mà per aconseguir els seus objectius.

El «nosaltres primer», de Trump, doncs, pot fer que acabin sent els últims?

Això de «nosaltres primer» no és una novetat. Qualsevol govern té una tendència lògica a dir que en primer lloc són els interessos del seu país. Un dels problemes de la Unió Europea és com lligar el que segueixen sent interessos nacionals dels seus països membres i el que poden ser els interessos comuns d'una experiència política sense antecedents com és la Unió Europea. A vegades la doctrina Trump no és tant que els Estats Units sigui primer, sinó que per sota hi ha una lectura de «nosaltres sols». Aquesta és la que té un perill més gran.

Què en pensa de les teories de la conspiració que afirmen que la Covid-19 és un virus de laboratori creat pels humans?

Els EUA i sobretot la dreta nord-americana i la dreta populista europea són molt aficionats a veure conspiracions a tot arreu. En aquest cas Trump en fa una confrontació política. Tots els informes científics diuen que no és un virus manipulat, que no és un virus de laboratori. Hi ha uns elements, sobretot per la política xinesa de no sempre donar informacions gaire obertes, que fan sospitar que hi ha hagut alguna fuga d'algun virus. En algun moment hi ha interrogants sobre mesures de seguretat. Això, i alguns altres elements com declaracions d'alguns militars i intel·lectuals xinesos, a vegades genera interrogants que poden ser utilitzats per qüestionar i inventar conspiracions que en el 99 % dels casos són errònies i formen part de la mentalitat conspiranoica d'alguns sectors.

Com veu la situació a l'Estat espanyol?

La situació econòmica té la seva complexitat. Després de les últimes eleccions, amb el primer govern de coalició i a més a més amb un tipus de govern que no semblava que fos possible, ja es creava un escenari amb interrogants. Aquest govern, ja no jovenet, sinó infant, s'ha trobat amb una crisi sanitària com aquesta que té unes conseqüències econòmiques. Hi ha alguns sectors de la dreta més radical que sembla que tenen la temptació d'aprofitar el desgast que pot patir el govern amb la gestió sanitària i econòmica per dificultar els quatre anys de legislatura. Jo crec que seria un error intentar convertir la crisi en armes dels uns contra els altres. Per sortir d'aquesta situació tan poc malament com sigui possible, ja no dic bé, és necessari coincidir al màxim amb els objectius de sortida i ser capaços de negociar, arribar a acords. Si això s'aconseguís, la sortida seria complicada però hi hauria perspectives acceptables. Si no és així, ho passarem més malament.